Teníem previst reunir-nos a Murillo de Gállego, però atès que feia força calor, Miguel Ángel va proposar realitzar el diàleg en la font «Os clérigos» just a sota d’un dels malls de Riglos, ja que és un lloc molt fresc. Tots acceptem encantats, sense ser conscients que arribar-hi anava a suposar un «petit / gran repte». Habitualment no realitzem excursions tan muntanyenques i vam passar un moment de «crisi» en què dubtem que poguéssim realitzar el nostre objectiu. Una vegada que arribem, l’alegria d’haver-ho aconseguit junts, va quedar una mica entelada per la por de … ‘Uf …. després cal baixar !!!!.

Però apartem aquestes aprensions i després d’un dinar opípar, dialoguem sobre: La imaginació És la boja de la casa ? Aquesta expressió de Santa Teresa de Jesús no es refereix a la imaginació creativa i útil sinó al discurs interminable dels nostres pensaments. Es va manifestar l’opinió de la importància de deixar aquests pensaments fluir però no fer-los cas o fins i tot esforçar-se per apartar-nos si ens fan mal, enfront d’altres opinions que defensaven que forma part de l’ésser humà i que compleixen la seva comesa (entretenir-nos en situacions en què no podem fer una altra activitat, permetre’ns pensar en la nostra resposta davant de situacions que encara no han succeït, etc.). En general, les diferents corrents espirituals tendeixen a treballar el mantenir la ment en silenci, encara que utilitzant diferents eines: control mental, meditació, oració, mantenir la consciència en el moment present, etc.

Es va considerar que l’ésser humà és un ésser relacional i quan està en soledat, es genera aquest «succedani» de relació que és el pensament no productiu. Una manera que s’ha experimentat que porta a la seva desaparició és mantenir relacions autèntiques al llarg del dia amb les persones que vam entrar en contacte. D’aquesta forma quan un es queda en soledat, la ment roman en silenci perquè la necessitat de relació està «satisfeta».

I fins aquí el que va donar de si el diàleg. ¿La baixada? Molt menys exigent que la pujada. Al final alegria i satisfacció per tot el viscut.