Murillo de Gállego

Com sempre volem traslladar-vos breument com va transcórrer la trobada del diàleg del Grup d’Aragó. Ens desplacem a Murillo de Gállego i vam fer una passejada per visitar el poble i gaudir de les vistes dels malls d’Agüero i de Riglos, en una jornada assolellada però ventosa.

Vam menjar al costat del riu en unes taules parcialment protegides de l’aire i després de dinar vam iniciar el diàleg sobre el tema: La figura de l’enemic.

Es va començar definint el concepte «enemic» com oposat al concepte «amic». La paraula amic prové del llatí «amicus» que al seu torn deriva del verb «amare». Per tant, amic seria aquell a qui estimo o també aquell qui m’estima. I en conseqüència, enemic, seria aquell que no m’estima o aquell a qui no estimo.

A partir d’aquí es va parlar de tres possibles tipus d’enemics:

  1. Aquél que exerceix veritablement sobre nosaltres una violència verbal o física.
  2. Aquelles persones que tenen alguns comportaments que ens resulten incòmodes o difícils de suportar.
  3. I aquelles persones que englobem en un grup social al que considerem «enemic».

Respecte al primer tipus «d’enemic« es va comentar la necessitat d’intentar evitar per tots els mitjans el dany que puguin provocar-nos, però mantenint una actitud cap a ells com la de Jesús a la creu quan intercedeix pels seus malfactors dient: «Pare perdona’ls perquè no saben el que fan «.

Pel que fa al segon tipus, es considera que els comportaments d’una altra persona que ens resulten difícils, són aspectes de la nostra pròpia personalitat que hem de depurar. L’altre es comporta com un mirall del meu propi ésser. Per tant, la meva actitud davant ell ha de ser de gratitud per mostrar-me els aspectes que he de millorar.

Finalment, el tercer tipus d’enemic, es considera que no és real, sinó únicament una «figura de l’enemic». La prova evident és que quan s’està davant d’una persona concreta que pertany al «grup enemic» no se sent cap animadversió cap a ella. Aquestes figures de l’enemic s’utilitzen per mobilitzar grups de persones o a nivell individual per a justificar les pròpies accions.