Com en altres ocasions volem compartir amb vosaltres l’experiència que vam realitzar ahir al grup de diàleg. Ens vam reunir a 12 persones i després de prendre un cafè vam començar a dialogar sobre l’existència de l’ànima.

No és fàcil resumir tots els arguments exposats, però algunes de les idees que van sorgir van ser les següents:

· N’hi havia que consideraven que efectivament hi ha una realitat espiritual, independent del cos i que ens transcendeix després de la mort. Aquesta realitat no és fàcil de descriure amb la raó però pot sentir-se, per exemple, mitjançant la pràctica del silenci interior. Es tractaria d’una energia que aportaria la força vital a tots els éssers vius, no només als éssers humans i de naturalesa amorosa. Per ser una energia, ni es crearia ni es destruiria, encara que sí podria transformar-se. Aquesta energia espiritual, o ànima, no només tindria un caràcter individual sinó també col·lectiu i es podria potenciar mitjançant la renúncia a un mateix i la preocupació pels altres.

· D’altra banda, hi ha els que consideraven que no hi ha cap entitat separada del cos que respongui al concepte conegut com «ànima». De fet en la tradició jueva aquest concepte no existia i van ser els grecs els que el van introduir i dels qui el va heretar la tradició cristiana. Aquesta visió, estaria corroborada pel fet que ningú torna de la mort, ni envia cap missatge després de la mateixa o pel fet que una persona sota l’efecte de determinades drogues pot realitzar actes menyspreables, sense que «la seva ànima» de caràcter espiritual i que no s’hauria de veure afectada per aquestes substàncies químiques, pugui aparentment controlar aquesta situació.

· Es van explicar així mateix testimonis de professionals mèdics a favor i en contra de l’existència de l’ànima.

I fins aquí, el que va donar de si la nostra sessió d’ahir.