El passat 26 d’Octubre el grup de diàleg de Saragossa va tenir la seva trobada. Ens relaten:
«Ens vam reunir a Ordesa, un lloc que va permetre fer una passejada, gaudint del color dels arbres a la tardor i després de dinar, com sempre, vam realitzar el diàleg. El tema: ateisme – agnosticisme.
Es va parlar que hi ha, a nivell teòric, diferents tipus d’ateisme (fins a 10, segons alguns autors). No obstant això, dins del grup, hi va haver manifestacions personals en la línia d’indicar que el seu ateisme no implica «una negació de l’existència de Déu» (atès que ningú ho pot demostrar) sinó més aviat «no creure en la seva existència». Es va indicar que a aquest ateisme s’ha arribat després d’un procés de maduració personal, de forma anàloga al procés que a una altra persona ha pogut portar-lo a la fe. També es va manifestar, que no vol cap tipus de condescendència per part dels creients (del tipus: no et preocupis que encara que no creguis, també et salvaràs), sinó que l’únic que es demana és el respecte a la pròpia creença, sense proselitismes. També es va indicar que la religió, per al no creient, no és més que una construcció mental que s’ha realitzat a través de la història com un mecanisme de lluita de classes (els poderosos «inventen» una religió per dominar els oprimits i aquests al seu torn «inventen» una altra religió per alliberar-se dels opressors).
Per la seva banda, els creients consideren que potser l’ateisme sigui l’altra cara de la moneda del cristianisme, atès que aquest fenomen existeix sobretot a Europa, bressol del cristianisme. Es recorda també que Jesucrist a la creu, va viure l’experiència de no sentir la presència de Déu en el moment en què va cridar «Déu meu, Déu meu , per què m’has abandonat» i que potser fa falta una conversió dels creients respecte a la forma de situar-se davant de les persones atees.
Finalment es va indicar que l’agnosticisme, entès com a «no coneixement de Déu» crea un espai d’unió entre creients i ateus, ja que fins i tot els primers no poden dir «que coneguin plenament a Déu» de manera que entre els dos grups es comparteix «un espai de dubte».