El día va ser agradable i les 12 persones que ens vam trobar vam gaudir de la frondositat de Collserola amb un cel una mica entrenyinat que suavitzava el sol. El trajecte va ser segons el previst i a les 12 hores ja erem al Santa Creu d’Olorda, a on vam poder veure la ben cuidada ermita que data del segle IX, havent estat restaurada en diverses ocasions. Pertany a la parroquia de Molins de Rei i en tenen cura uns voluntaris que la obren tots els dies feiners pels matins fins a les 13:30 hores.
https://parcnaturalcollserola.cat/santa-creu-dolorda/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Creu_d’Olorda
Podeu veure algunes fotos de la caminada a l’enllaç següent:
https://photos.app.goo.gl/HTQz5uiL5CQY1WmA9
Vam fer primer l’àpat per a recuperar forces i després ens vam posar en una sombra al voltant d’una taula on vam tractar el tema:
QUÈ ENS DIUEN LES EXPERIÈNCIES PROPERES A LA MORT
Vam llegir el resum d’una conferencia que va fer el Dr. Enric Benito, col·lega i company del Dr. Manel Sans, dos metges que han fet l’opció de dedicar-se a les cures pal·liatives, experiència que els ha portat un enriquiment personal i a descobrir nous aspectes de la vida i de la persona. Dels pacients que han estat clínicament morts i després han tornat a viure, n’han fet un seguiment i han investigat de manera multidisciplinar, arribant a la conclusió que hi ha una vida després de la mort física, tractant i justificant el fenomen transcendent, també amb rigor científic, i demostrant que l’acompanyament a la malaltia és d’un gran benefici pel pacient, pels que l’acompanyen i pel propi sistema sanitari.
Vam llegir un resum de las conferències d’ambdós metges que podeu trobar a Youtube: «Vida després de la Mort» i «Parlar de la mort, ajuda a viure i morir millor«. Molt recomanables. En el diàleg es va a ver força consens respecte als continguts, malgrat algunes persones van mostrar-se escèptiques respecte al raonament. També es van dir algunes coses interessants com experiències i opinions personals: com la riquesa que aporta poder estar en el moment de la mort d’algú que mora en pau; que no és el mateix la mort als 30 anys que als 95 anys; que és més fàcil d’acceptar això amb convenciment religiós…
L’acció a fer cadascú era «Acompanyar a malalts en la seva situació«. Després del que es va parlar, va quedar molt clara la riquesa i el valor de l’acompanyament en la malaltia o la mort. Sempre hi ha situacions al nostre voltant que ens inviten a poder-ho fer.
Recordem que -si encara no ho heu fet – podeu fer la vostra contribució a Fem Família al compte : ES40 2100 5000 5202 0024 3787
Moltes gràcies!