El passat divendres 17 de Gener ens vam trobar el Grup de Diàleg entre Amics de Conviccions Diverses per reflexionar sobre com llegim les notícies.
Davant l’allau d’informació que actualment tenim a la nostra disposició, sentim les ganes de reflexionar sobre quin ús en fem, com busquem la informació i les motivacions que ens mouen a cercar notícies i estar (des)informats.
Aquesta reflexió, en un espai de diàleg proper, ens ha de permetre ser instruments de transformació allà on vivim la nostra quotidianitat (entorns laboral, social…).
Vam començar amb una petita introducció sobre els mitjans per després fer una dinàmica de grups.
Una noticia, com a regla general hauria de respondre a cinc qüestionaments principals: qui?, on?, com?, quan? i per què? Al respondre a la cinquena pregunta el periodista expressarà el propi judici determinat per la tendència del diari.
Després vam compartir ràpidament si:
- som lectors habituals i si tenim un mitja de referència
- quines notícies ens interessen, quina temàtica
- quants diaris llegim i si són en paper o digital
- hi ha algun mitjà que no llegiríem o escoltaríem mai
- llegim també premsa internacional
- paguem per informar-nos.
- estem subscrits o si llegim esporàdicament
Donat que constatem que sovint una noticia té diferents versions, vam proposar fer un treball en grups petits i treballar una mateixa noticia explicada per diferents mitjans. Per poder fer un anàlisi que ens ajudés a ser crítics, ens vam guiar per unes preguntes. Després vam fer una posada en comú amb les conclusions a les que havíem arribat, constatant que:
A vegades diferents diaris comparteixen la mateixa font. Sovint llegint amb interès o més profunditat una notícia et canvia l’opinió o et fa més sensible. Hi ha notícies que recullen enquestes. Més enllà dels resultats, és important saber qui fa l’enquesta, per a qui la fa i quin interès hi ha al darrera. En funció d’això, la presentació del resultat canvia i això es nota a través del llenguatge, les fotografies i tipografia. A vegades enmig de la noticia hi ha transmissió d’opinió més que explicació dels fets. Quan millor es respongui a les preguntes com, per què, on i quan més objectiva és la noticia. Sabent diferenciar la noticia de l’opinió ens permet accedir millor al coneixement dels fets.
Quan el llenguatge es ofensiu, desqualifica i no proba les coses, ens ha de fer desconfiar del medi.
Els grans mitjans busquen que el seu lector quedi satisfet més enllà de cercar d’informar amb rigorositat. Avui dia els mitjans estan lligats al “què interessa dir, com dir-ho i a la necessitat d’audiència”.
Ens trobem que els mitjans estan cada vegada més polaritzats i especialitzats en una ideologia concreta i sovint, inconscientment, nosaltres consumim allò que ens agrada i ens fa sentir còmodes, ja que accedim a les informacions afins a les nostres maneres de pensar i que mostren les notícies des d’un enfoc de la veritat afí als nostres interessos. Com a conseqüència, cada vegada més anem eliminant aquells productes que no ens agraden i això ens fa perdre diversitat. Desapareix, de mica en mica, el nostre sentit crític de manera que, al final, ens trobem amb un pensament sectari que fa que visquem en mons paral·lels. Un perill actual és la intel·ligència artificial que detecta quin tipus de notícia t’interessa i te la ofereix sense que tu hagis d’anar a buscar-la. Això dificulta l’esforç personal i l’esperit crític.
El món canvia i la manera d’accedir a la informació també. Ara els canals a través dels quals accedir a la informació s’han multiplicat i això provoca un desplaçament dels anunciants cap a espais o mitjans on poden impactar més. Però valorem que hi hagi diversitat perquè abans érem esclaus dels pocs mitjans que hi havia. El que és important és que no ens deixem influir per aquests mitjans que, en segons quin àmbit, provoquen confrontacions socials, sinó que de ben petits, a l’escola, ens ensenyin a fer lectures crítiques i tenir opinió pròpia sense quedar-se en la primera noticia que es llegeix o se sent.
Resulta curiós que diaris esportius tinguin molta tirada i sorprèn que hi hagi molt de públic per a les notícies sensacionalistes, que actualment ens adonem que venen molt. S’hauria de fer un estudi sociològic per trobar els motius d’aquesta tendència.
La realitat no és la que un vol que sigui sinó que ve configurada per la multiplicitat d’informació sobre els fets i el nostre judici crític davant la informació que rebem. Ens cal sortir de la zona de confort.