Comencem la sessió mostrant un estudi que indica quin tipus de mitjans hi ha actualment i, donat que a la sessió d’avui ens centrem en la premsa escrita, ens deturem, a analitzar quins diaris són els més llegits per la població espanyola. Podeu consultar-ho en la web Estudi General de Mitjans.

Ens sembla molt complert l’estudi que fa respecte a com llegir la premsa Jorge Enrique Mújica. La seva reflexió ens porta a conèixer la premsa, els seus formats i característiques per iniciar-nos en una educació crítica respecte dels mitjans.

Els homes tendim al coneixement; més encara, el busquem. Ho fem a través del diàleg amb els altres éssers humans, desenvolupant la capacitat de cada un dels nostres sentits i buscant la informació que resulta necessària per a resoldre els nostres problemes. Així, la premsa se’ns presenta com un instrument per a assolir-lo, com una eina de perfeccionament, com un mitjà per satisfer les nostres necessitats i com una possibilitat per acostar-nos a altres realitats geogràfiques, culturals, socials, religioses o polítiques diferents de la pròpia.

Tot i que ens centrem en la premsa escrita (paper i digital), hem de tenir en compte que la premsa digital facilita la rapidesa de la transmissió de la notícia (Instantaneïtat) i ofereix més recursos per a la recepció i retroalimentació, és actualitzable en temps real, té un abast mundial, de fàcil accés i permet la interactivitat. Aquesta interactivitat és la que, al seu torn, ha fomentat la participació del lector. (ens convertim en periodistes, opinadors…).

Què el mou a l’home a llegir la premsa? ¿Obtenir informació i interpretació dels assumptes públics? ¿Auxiliar-se en els aspectes de la vida diària (publicitat, programació, anuncis de naixements, morts, casaments, etc.)? ¿Relaxar i distreure per escapar de la seva realitat? ¿El prestigi al constituir els diaris, matèria primera per a la conversa? ¿El contacte social?

Apropar-se a un diari, o permetre-li entrar en les nostres vides, convida a reflexionar i per això hem de ser crítics. Llegir-lo sense més porta el risc de confondre la veritat amb el títol d’una primera pàgina, comporta el risc de caure en la credulitat que un fet hagi succeït així només perquè ho diu una publicació.
Perquè, com diu Mújica, no hi ha «veritats» sinó una sola veritat. D’aquí que llegim per comprendre més i millor aquesta veritat única. La premsa té la missió de ser un instrument que in-formi (que modeli des de dins) en aquesta única veritat; ens l’ha de fer assequible; ens ha de fer capaços de discernir entre la falsedat i la veritat; ens ha de portar a desenvolupar la capacitat d’anàlisi de les causes, els fets i les conseqüències: ens ha de apropar a ella.

Claus de lectura

1. No fiar-se de la separació entre notícia i comentari.
2. Resistir a la càrrega emotiva dels títols i de les fotografies. Amb els títols de primera pàgina i les fotografies el diari manifesta les seves grans eleccions. No vol dir que nosaltres hem de jutjar important el que el diari així valora.