Hem iniciat amb moltes ganes la primera trobada presencial del nostre grup de diàleg, presentant l’enfocament i el programa del nou curs. Adjuntem la presentació amb les dates per aquest curs 2021-22. Després de llegir el text “Parlar de Déu” ens hem distribuït en tres grups per a respondre les següents qüestions que ens havíem plantejat:

• Els prejudicis, on i amb qui apareixen? com els superem?
• Déu com a misteri, creus que facilita el diàleg?

Aquestes són algunes de les idees que han sortit i que posteriorment hem sintetitzat i posat en comú:

Sobre els prejudicis:

• Prejudicis en tenim tots.
• En algunes persones, l’experiència prèvia de la infantesa/adolescència (escola o família cristiana o no) pot provocar una actitud d’acceptació o de rebuig.
• És una actitud que prenem envers una persona en funció de la imatge que en tens. Depenent del respecte que un té envers l’altre, canvia aquesta actitud.
• En el tema de la creença, trobem prejudicis per les dues vessants. Tots ens mirem com si cadascú tingués l’única veritat. Hem de fer desaparèixer les etiquetes que ens limiten, ser menys orgullosos.
• Com superar prejudicis? Tenir una actitud de confiança, ajuda.
• No només hem de tolerar a l’altre, l’hem d’acollir.

Déu com a misteri:

• No hi ha necessitat de Déu, sinó que és el propi esperit que ens mou amb determinats sentiments envers els altres.
• En el llibre Sapiens es llegeix que la sociabilitat al voltant d’una creença aglutina i permet la supervivència.
• Mirant l’univers i el seu funcionament em fa pensar que hi ha un misteri que ha permès la seva existència.
• Tots tenim llibertat a l’hora de triar.
• La provinença té una influencia fonamental en la nostra percepció de la creença. Tot i que al llarg de la vida podem percebre una confirmació de les pròpies creences, la vida es plena de dubtes.
• Avui dia sembla que allò que és demostrable per la ciència és indiscutible, però els sentiments, la imaginació i l’esperit formen part de l’home i l’impulsa a buscar alguna cosa que el transcendeix. Podem trobem la plenitud quan ens unim en un vincle transcendent.
• Més enllà de la creença, el que queda és l’experiència de vida cristiana. Sovint la confessionalitat es qüestiona i no es veu necessari un lligam amb l’Església. Tendim a unificar corporació/institució Església amb la vida que aquesta proposa.
• Ens fem un deu a la mida que ens marca la nostra consciencia. Els valors positius ens fan sentir units a qui també te valors positius. Tots busquem un sentit a la vida i sovint donar-nos als altres ens omple.
• La paraula/concepte Déu no facilita el diàleg, és un tema tabú a la nostra societat. Cal crear espais que el facilitin perquè no hi ha gaires espais on es pugui parlar de Déu. A vegades ho evitem com autodefensa. Tot i aconseguir construir una idea comú, no es fàcil de transmetre-la als altres.

 

Després d’haver compartit coses tant nostres, em sentit que ens coneixíem més. Hem finalitzat la sessió amb un piscolabis a l’aire lliure, que hem preparat entre tots. Després, tot passejant, alguns també hem anat a dinar plegats.