Ens hem reunit una vintena de persones per reflexionar sobre els llibres d’autoajuda. Una petita enquesta ens ha permès observar que el 75% dels presents hem llegit, en algun moment de la nostra vida, almenys un llibre d’autoajuda. Alguns en un nombre bastant més elevat.
La xerrada que ha servit d’introducció al diàleg, s’ha basat en un petit resum d’un llibre titulat: “Los libros de autoayuda ¡Vaya timo!” de Eparquio Delgado. Un autor que fa un anàlisi exhaustiu d’aquest gènere i es mostra molt crític amb aquests tipus de manuals.
El diàleg posterior ha estat molt viu i mostra de seguida que la motivació per adreçar-se a aquests tipus de llibres pot ser molt variada i la tria de la temàtica també.
Constatem que comença a haver-hi tants manuals d’autoajuda com disciplines i això fa adonar-nos de la influència que té el mercat en la proliferació d’aquests llibres, perquè això permet que en funció del propi interès puguem trobar manuals: per tenir èxit al món empresarial, per ser un triomfador tot jugant al golf, per acompanyar malalts terminals, per ser feliç amb la parella, … Davant de tanta oferta cal tenir criteri i buscar aquell llibre d’autoajuda que passi pel filtre científic.
En aquest sentit ens preguntem si els manuals d’autoajuda han sorgit fruit d’una societat que no vol que pensem i per això ens donen receptes que cal seguir.
De fet, fins a la seva aparició, la religió i els seus llibres-guia eren una de les úniques fonts on poder trobar vies per ser feliç, però amb l’aparició de la ciència, la recerca de la felicitat es busca a través d’altres fonts inspiradores. Podríem dir que hem passat d’una societat vertical a una horitzontal on el saber està repartit i es vol major participació en tots els aspectes i això ofereix més variabilitat (una incertesa que no és negativa) i ganes de diferenciar-se (múltiples autors de manuals d’autoajuda).
Entre els assistents a la trobada arribem a unes consideracions sobre els manuals d’autoajuda:
- Són per gent que està bé. Si tens un problema necessites l’ajuda d’un professional que t’acompanyi.
- Es busca el llibre quan hi ha una inquietud concreta.
- Cal molta voluntat per seguir un llibre d’autoajuda. Cal temps i els resultats no són immediats
- Molts donen eines per a l’autoconeixement, afirmant que si un es coneix te la capacitat de sortir endavant.
- Hi ha grans comunicadors que saben motivar i que no redueixen el seu missatge a un individualisme sinó al bé comú.
- La gent busca elevar el nivell de consciencia i ser feliç. Per això recorre als manuals d’autoajuda
- Els manuals que són bons estan escrits per persones que escriuen des de l’experiència profunda, des de l’essència, no des de la teoria o des de la xerrameca.
- Tot i això, no tothom té necessitat d’aquets tipus de llibres o els consideren un mitjà de manipulació. donat que van néixer amb el new age, en una època en què la religió començava a decaure. Alguns pensen que fomenten l’individualisme i per això cal treballar-se interiorment per discernir el que és el gra de la palla. És més enriquidor poder compartir les idees que els llibres d’autoajuda proporcionen. Aquestes idees permeten conformar el propi pensament i captar els fets externs.
- Ens preguntem si estem entrant en una altra època on aquests llibres d’autoajuda ja han arribat al seu punt àlgid i la gent comença a adonar-se del que són realment.
- Molt interessant adonar-se que potser no tenim necessitat de llibres d’autoajuda perquè tenim amics amb qui aconsellar-nos i millorar.
- Molts d’aquests llibres no potencien el donar-se pels altres cosa que si que passa en els escrits religiosos.
- Una via de la felicitat és deixar de mirar-se a un mateix i fer alguna cosa pels altres. Passar del jo al tu.
Altres materials:
http://www.eparquiodelgado.com/index.php/category/libros-autoayuda-vaya-timo/
http://urano.blob.core.windows.net/share/i_Prensa/63/URANO_EL%20CORREO%20DE%20VIZCAYA.pdf
https://www.semana.com/vida-moderna/articulo/libros-de-autoayuda-pueden-crear-minipsicopatas/514521