La fe en l’ésser humà

El passat 22 de març el grup de Saragossa es va reunir de nou per abordar si es creu o no en la capacitat de l’ésser humà d’avançar, superant els aspectes més negatius del seu ésser (avaricia, afany de poder, supèrbia, egoisme .. ) cap a la construcció d’un món més just.

Aquest tema es va tractar després de dinar. Prèviament, pel matí, com sol ser costum en aquestes trobades, vam realitzar un passeig pels voltants de Aínsa, gaudint de les explicacions que José Manuel ens va donar sobre l’orogènesi de la zona, l’existència de fòssils, la creu del Serrablo… fins a arribar a l’ermita de sant Bones, al costat de la qual José Manuel disposa d’una borda, en la qual varem encendre foc i vam fer carn i llonganissa a la brasa per dinar.

Heus aquí un breu resum del que va donar de si el diàleg:

Es va parlar de Chiara, quan en una ocasió va sentir que la ciutat de Roma estava molt lluny del que hauria de ser, però va comprendre que l’ésser humà acabaria per adequar-se al projecte de Déu, ja que està fet a imatge i semblança. Per contra, es va comentar que, encara que existeixen moltes iniciatives a nivell individual o de petits col · lectius per millorar el món, el poder sempre acaba per desfer tot el treball realitzat. Això fa que continents com Àfrica mai acabin d’enlairar malgrat tots els esforços realitzats. Es va considerar que encara que l’home a nivell individual pot ser generós i solidari, com a grup sempre es comporta de forma egoista i això acabarà provocant la desaparició de l’espècie humana. Altres opinions, en canvi, consideraven que cal ser optimistes perquè tot i que, en tot home, conviu el bé amb el mal representat pels 7 pecats capitals, la societat és avui millor que era fa anys (major obertura a la diversitat, major igualtat de la dona, major respecte als nens, etc…).