En Carles Pedragosa prenent alguns textos del llibre “La Bona Crisi”, evidencia que tota crisi ens ha de portar a actuar, a treure’n conclusions per fer una transformació positiva de l’entorn, sense tenir por al canvi i aprofitant el que tenim per lluitar i aconseguir alguna cosa. Això pot portar a un canvi de paradigma, a poder ser causa o ser efecte. No cal buscar culpables. L’acció més petita val més que la intenció més gran. El dolor ens pot fer oblidar d’estimar.

Entrant en el diàleg, ens preguntem quin model de desenvolupament volem i quin tenim. La crisi econòmica és la punta de l’iceberg, però la veritable crisi és antropològica i moral. Aquesta crisi, però en general totes, ens posen la consciència a treballar i això ja és positiu. La conseqüència és que la gent és més solidaria i espiritual enfront a l’individualisme existent. La crisi brinda oportunitats si en coneixem les causes.