El divendres  21 d’octubre a Town, Barcelona, vam tenir la nostra primera trobada del curs del Grup de Diàleg entre Amics de Conviccions Diverses. Vam començar presentant-nos ja que hi havia algunes persones noves. Vam iniciar aquesta sessió, que havíem anomenant «Diàleg, per a què?» llegint part d’aquests texts que ara us presentem complets:

• Antropología del diálogo – Jesús Morán.
• Del pare Joan Botam (participant a la trobada «Camins de diàleg» que vam fer a Castell d’Aro). Anar al final de la noticia.

Després ens vam fer tres pregunte, de les que adjuntem diverses respostes donades:

Per a què venim?

• Venim per trobar-nos, per aprendre a dialogar i trobar un espai per expressar el més profund de mi. Si ho aconseguim sortim diferents, més rics, ens construeix com a essers humans i canvia el nostre entorn.
• El tema tractat és un instrument per arribar al diàleg, no la finalitat.
• És important no passar de puntetes, ser valents, i evitar les banalitats.
• És una oportunitat de retrobament amb l’altre a través de l’escolta i el silenci; hi ha una comunió mental entre els participants, però no vol dir que sigui fàcil.

Què creiem que aportem nosaltres al grup?

• Compartir, donar el millor i  més profund de mi, això enriqueix i transforma, acceptar en lloc de tolerar; si no es així, el diàleg és superficial i no serveix.
• La Veritat no es posseeix, és un camí que hem de recórrer cadascú des de la seva posició amb respecte i estima fins acostar-nos.
• Jo he empatitzat amb algú totalment contrari al meu pensament.
• En el nostre diàleg no veiem l’altre com un adversari, ens posem al lloc de l’altre i no li volem cap mal ni perjudicar-lo.
• Volem sortir d’aquí estimant-nos més i havent aconseguit posar el diàleg per sobre la ideologia.

Quines temàtiques ens interessen?

Vam proposar «Valors i societat» , de la qual es poden derivar temes concrets com:

• Contribueixen els valors actuals a una societat millor?
• Qui ens manipula o influeix sobre els valors?
• Com s’introdueixen els valors a la societat digital?

També es va expressar interès per les següents temàtiques i activitats:

• Interioritat, experiència positiva
• Voluntariat, ajudes. Hauríem de comptar amb algun voluntari (a poder ser, jove) que pogués compartir la seva experiència.
• També es va proposar veure alguna pel·lícula, com «La Voluntaria«, que donaria peu a parlar-ne un següent dia.
• O anar al teatre. El Centre Moral del Poble oferirà «Abans que arribi l’alemany» el 25 i 26 de febrer, que planteja què fer quan sabem que ens hem de morir.
• També es va recomanar «El pes d’un cos», sobre la dependència i els cuidadors.

 

Sobre el diàleg – Joan Botam

El diàleg es troba, com a exigència irrevocable, a l’arrel mateixa de l’experiència humana. Els sers humans ens comuniquem mútuament sensacions, reflexions i propostes. Som relacionals. Ens configurem dia a dia com a persones tant pel que concerneix la identitat com la manera de procedir.  Sempre en total connexió amb el medi ambient i amb la història de la família humana.

Cadascú a la seva manera es projecta enfora. Ens descobrim diferents els uns dels altres; això no ens hauria de sorprendre. Les diferències són la nostra riquesa, no el problema. L’objectiu ha de ser, per això, de fer-les avinents tan nítidament i pacíficament com sigui possible.

A propòsit de la visió que tenim del món hi ha, per consegüent, tants plantejaments com subjectes. D’un plantejament adequat se’n desprèn normalment un bon coneixement. De molts plantejaments fets conjuntament amb harmonia i pau en brolla coneixement i saviesa. Quan la comunitat es produeix, per això, a partir d’informacions compartides, pros i contres sospesats conjuntament i, finalment, decideix, normalment no s’equivoca.

I, si ho fa, ben entès que som humans, sempre serà capaç de traure profit de l’error per anar unida més i més endavant.

Dialogar no ha de fer por a ningú. Només hi juguem per guanyar. Cal, això sí, no fer trampa. Hem d’assumir el diàleg com som, amb respecte dels uns pels altres i no sols tolerància. No es tracta d’imposar res  o d’argumentar dialècticament els nostres punts de vista. Els grans valors (la bondat, la veritat i la justícia) ens superen, no els afegim res de part nostra. Són per ells mateixos. En tot cas, que ells siguin els referents que ens sedueixin, que, en fer-ne l’experiència, ens portin vers horitzons de vida en plenitud. I que, com a resultat, siguem capaços d’actuar amb actituds positives incloents, mai excloents.

La cultura del diàleg és el gran repte de les nostres societats, a Orient i Occident. En la mesura que aprenguem a dialogar aconseguirem la pau i el benestar. Ens preguntem, però, per què ens costa tant de dialogar? No haurem fet del diàleg, que és el camí, l’objectiu? No l’haurem instrumentalitzat per no bellugar-nos d’on som? El diàleg ens demana a tots de tornar al punt zero. És l’instrument per anar vers l’objectiu, un art, no un càlcul. D’on la necessitat que tenim de ser màximament honestos, de purificar d’adherències estranyes el nostre jo, d’alliberar-nos de dèries patrimonials. Per dialogar hem de ser humils, apassionats pels valors que són de tots i per a tots.