Ens vam trobar a Aínsa i després de prendre un cafè, vam decidir modificar l’excursió prevista a les ermites de Tella i substituir-la per la dels miradors de Revilla a la gola de Escuaín, al límit amb el parc nacional d’Ordesa.

Vam trobar força gent perquè el temps era excel·lent i el mirador és un lloc privilegiat per observar voltors i trencalòs, així que ens vam retirar a una petita vessant dins el bosc per menjar i efectuar el diàleg sobre el tema: Com avançar en el diàleg quan ambdues parts tenen posicions oposades i irrenunciables?

Es va comentar que una de les claus és tenir molt present el que significa «diàleg», cal aprofundir en l’escolta, sense desig de convèncer, ni d’imposar la pròpia postura. Cal acceptar que per arribar a un punt de trobada cal «cedir», però que aquest cedir no implica que hi hagi un vencedor i un vençut, sinó que s’ha de cedir o deixar caure tot allò de la pròpia postura que no és conforme a la veritat. A vegades pot ser una idea, altres vegades, un sentiment adquirit de forma injusta o per hàbit. Aquesta forma de «deixar caure» alguna cosa de la pròpia postura, allibera a qui els fa, perquè se situa en una posició més propera a la veritat completa i permet l’acostament. Cal també veure que aquest «cedir» pot portar immensos beneficis respecte a la relació amb les persones o amb els pobles, de manera que també, des d’aquest punt de vista es converteix en un guany i no a una pèrdua.