La caminada va ser molt agradable i assequible fins i tot per la caminadora més jove i la més gran.

Per introduir al diàleg relatiu a la crisi dels refugiats, es va fer servir una carta del Director de Càritas Jordània al Secretari General de Càritas Internacional (el seu Cap) en la que explica com es sent davant de la situació i la reacció d’occident. En els darrers dies, hem vist que aquesta situació s’ha posat encara més d’actualitat en els mitjans de comunicació. Es van donar opinions de tot tipus, i es va veure que – malgrat el tema és extraordinàriament complex – existeix una gran hipocresia a nivell europeu i dels propis estats. Des de la Generalitat, s’ha arribat a posar ordre a tota la oferta solidaria existent, creant un banc de recursos, pel dia en que aquests refugiats puguin arribar aquí. Tristament, des de l’Estat, s’ha ridiculitzat l’oferta directe de recursos demostrativa de la generositat del poble català. Fins i tot aquests temes, es fan servir com arma política! Vergonyós.

A sota podreu trobar el mail que es va enviar des de la Generalitat, fa uns mesos quan el procés s’iniciava. Com veureu, el camí per a canalitzar la solidaritat cap als refugiats, son els ajuntaments on es troba ubicat el recurs que s’ofereix. Adjunt, trobareu el qüestionari que cal omplir amb les dades que cadascun pot oferir en relació amb aquest tema. El lema d’ Ecomon “Donar per créixer”, ens invita a que siguem generosos. El tema ho mereix.

Ja a la tornada, vam passar pel Pi de les Tres Branques (un dels que hi ha a l’itinerari, on tradicionalment es fa un petit pessebre per Nadal)  i us vam prometre que us enviaríem el text d’un poema de Salvador Perarnau, que va fer acabada la guerra civil espanyola, cosa que fa comprendre millor alguns dels seus paràgrafs. El teniu adjunt en àudio i en text.