Posem com a premissa que la teologia parla de Déu i sobre Déu que es revela a través de les escriptures o bé a una o més persones.

El discurs i reflexió sobre Déu ha estat fet majoritàriament per homes amb tots els seus condicionants. La teologia feminista tracta de recollir la paraula des de la perspectiva de la dona. Es parteix d’una experiència-contradicció entre el que la paraula di (escriptura) i el que es veu o passa a la realitat.

Aquesta reflexió feminista recull imatges de Déu com a mare, parla de saviesa de Déu (terme femení) manifestada en la quotidianitat. Parla d’esperit (que en hebreu és una paraula femenina).

En general la teologia feminista és crítica i va a la recerca de l’emancipació de la dona i no està escrita només per dones. Pot ajudar a tothom (homes i dones) a fer una experiència femenina de Déu.

Tracta de ser una praxis de com canviar les relacions socials i eclesials per fer-les més equilibrades.

Un recorregut per la història mostra com la dona ha estat relegada a un segon terme en tots els àmbits i com això ha influït en el concepte que se’n té d’ella.

El diàleg ens porta a qüestionar-nos com són les nostres relacions i el nostre llenguatge i si aquestes afavoreixen la desigualtat.

Ens preguntem perquè ens cal buscar característiques humanes de Déu.

L’Església ha de fer un canvi de mentalitat. Hi ha d’haver voluntat de canvi.

La Dolors i el Lucas ens van presentar aquest tema. S’adjunta resum del llibre de la Teresa Forcades:  LA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIA