En aquesta reunió, tal com es va anunciar, no vam tenir ponent, però ens vam basar, a l’hora de fer el nostre diàleg, en el tema que ens van fer a la sessió anterior en Joan Mª Bovet. En el diàleg que es va tenir van sorgir aquestes idees:   Es va posar sobre la taula la següent comparació: Discussió i diàleg, seria equivalent a ego i esser.

Si davant nostre tenim una persona amb l’ego fort, el nostre ego creix, si per contra, tenim davant una persona serena, humil, el nostre ego s’asserena i es fa més humil. Això ens ha d’interpel·lar per estar atents amb quina actitud ens mostrem a l’altra.

No podem afirmar si l’ego es recolza en el sistema de creences o es la revés i això el fa créixer. El que és cert, és que l’ego esta format pel sistema de creences i en la mesura que vius les reforces. Algunes son certes i altres no. En general, l’ego s’alimenta de falses creences.

L’ego es manifesta quan les coses no van bé. Ens alerta de perills, d’allò que ens pot desestabilitzar. Si estem atents a aquesta alerta podrem donar-li una resposta on l’ego no sigui el protagonista.

Personalitat i ego no és el mateix, però sovint pensem que és així. L’ego es diferent de la personalitat, és més amplia la personalitat. Com més personalitat més capacitat d’observar l’ego i comprendre’l sense identificar-nos amb ell. Un exemple és Gandhi: una persona de gran personalitat i amb poc ego.

Respecte dinàmic?

L’ego no es dolent si és coherent amb el ser, l’individu s’expressa a traves de l’ego. Cal entrenar l’ego perquè les carregues emocionals no ens condicionin. L’ego es desenvolupa per les experiències negatives i de repressió/frustració que hem anat rebent. Aquestes experiències moltes vegades són donades en funció del context cultural on ens trobem. En aquesta educació de l’ego cal tenir en compte que segons on et trobes culturalment el que es correcte en un lloc ho es incorrecte a l’altre.

Es parla de l’etimologia de la paraula ego i d’on prové. D’aquesta paraula se’n deriven altres amb un significat relacionat: egoisme, egocentrisme. Això ens fa orientar cap a paraules que tenen un significat contrari, entre elles «altruisme».

Un exemple de pensar en els altres i on l’ego es pot fer molt evident és en la conducció: prémer o no l’accelerador quan veiem un conductor que es vol incorporar al nostre carril, apurar en una cruïlla quan hi ha caravana fent més difícil la fluïdesa del trànsit són dos exemples on poder treballar la nostra actitud altruista.

Ens preguntem com moderar l’egoisme i les actituds. Constatem que hi ha persones que davant d’una relació van només a agafar allò que els va bé i els dóna un cert poder. Això fa que sempre estiguin envoltades de gent i sembla que tinguin èxit, però en el fons és un èxit immediat i efímer. En canvi quan en les relacions tu només dones, probablement tindràs menys persones al voltant, però les relacions construïdes seran més fortes.

Es proposa fer l’exercici de treballar l’ego des del punt de vista de la comunicació. Com ens comuniquem? És paradoxal constatar que quan la comunicació és fluida, sense interès, les relacions milloren. Es posa l’exemple de relacions comparant la facilitat de prendre decisions en una escala de veïns en funció d’aquesta fluïdesa i bona entesa entre ells.

Contra l’ego no es lluita sinó que hem de deixar d’identificar-nos amb ell. L’hem de trampejar. L’ego ens impulsa a actuar per obtenir la felicitat. Ens adonem que la felicitat que busquem esta condicionada pels estàndards que la societat proposa.

L’ego dificulta construir fraternitat. Constatem que quan l’àmbit és proper, es donen coses per suposades, esperes una certa resposta, hi ha confiança i es fa més difícil fer callar l’ego. És més fàcil construir fraternitat amb els que no són tant propers.