Algunes idees a partir de les quals em reflexionat i dialogat: El futbol com a esport. El futbol com a fenomen social. El futbol com a catarsi col•lectiva.
Després d’una breu introducció al tema exposada amb gran passió per David Camí, el diàleg posterior es desenvolupa amb la mateixa passió. Això ens fa adonar en quina mesura es viu emocionalment aquest esport.
Diferenciem futbol professional del futbol d’aficionat. Una eina que permet treballar i inculcar valors de ben petit que, malauradament, costen de reconèixer en el camp professional.
El futbol ajuda a establir relacions. Possiblement si no existís el futbol, ens caldria inventar alguna altra cosa on identificar-nos, individual i col•lectivament. El futbol ultrapassa el fet personal per convertir-se en un fet social.
Sorgeix la pregunta de si del futbol n’hem fet un déu. Tot el que hi ha al darrera, a vegades ens ho fa pensar. Mercadeig consentit, publicitat, grans fortunes per als més bons fa que moltes persones prenguin algun jugador, entrenador,… com a ídol.
Algú apunta que el futbol en si no és dolen, només ho és el que l’envolta.