Ens vam traslladar fins al Monestir de Sant Joan de la Penya, i allí vam passejar sota la pluja per l’esplanada boscosa que hi ha al voltant del monestir nou. Després del passeig, el menjar a l’aire lliure i el diàleg sobre el tema.

Referència a l’origen històric

Es va parlar de que les processons parteixen d’un moment històric on no existia la separació Estat-Església i on la religiositat estava clarament present en tota la població. En aquest moment, les processons reflectien la religiositat imperant i les autoritats civils, formaven part en les mateixes. Amb el temps la societat ha anat evolucionant cap a un major laïcisme, però les processons segueixen estant presents als carrers de ciutats i poble, barrejant ja sentiments religiosos amb aspectes culturals i folklòrics. Es considera que en el cor de tot el que participa en la processó hi ha un fort sentiment religiós, sentiment que es comparteix per molts dels espectadors, als quals el retrunyi dels tambors, els silencis i el pas de les imatges els porta a acompanyar Jesús en el moment de la seva passió.

Els que no comparteixen aquesta fe, valoren també aquesta expressió cultural, però desitjarien que s’evitessin les pregàries públics amb megafonia o les manifestacions de penitències que van contra la cura del cos (cadenes, peus descalços, etc.). També els creients comparteixen que les pregàries s’han de fer en privat, i que el cos ha de ser cuidat, ja que Déu ens indica «Misericòrdia vull i no sacrificis».

D’altra banda, es va parlar de com en altres països no hi ha aquest tipus de manifestacions i se celebra més la resurrecció que la passió.