La trobada de Campins d’enguany s‘ha desenvolupat en un ambient de família. Ha començat amb un passeig pels voltants del poble que ens ha permès descobrir, una vegada més, la bellesa del Montseny amb indrets que formen part de la història del lloc i copsar la rica vegetació de la zona.

Tant el passeig com el dinar compartit ens han ajudat a què el diàleg entre nosaltres sigui espontani i ens ha donat la possibilitat de poder-nos conèixer més.

Avui la sessió duia per tema “ciutadà i societat”. Un vídeo del you tube titulat “Why democracy” ens ha introduït en el tema i tot seguit hem pogut escoltar l’experiència que en Joan Lacruz, alcalde de Campins, està vivint des que fa dos anys va ser escollit. Una experiència esperançadora donades les informacions que sovint ens arriben a través dels mitjans de comunicació referents a la classe política.

El seu recorregut durant aquest període ha esdevingut un servei al poble des del primer dia. Un voler “gestionar i no manar” fent ús de les pròpies paraules d’en Joan. Buscar en tot moment la complicitat de l’altre perquè cada acció sigui de tots, buscar la col·laboració dels vilatans, no per repartir feina sinó per fer-los participar del projecte del qual tots se’n beneficien. Una gestió transparent, no exempta de suspicàcies que, a mida que passa el temps i amb la voluntat de crear relacions amb tot el poble, es van esvaint.

Exemples concrets ens han ajudat a descobrir aquesta democràcia que tots anhelem on el ciutadà es protagonista, si vol, no una vegada cada quatre anys sinó cada dia. Creació d’espais de trobada, de debat on trobar junts solucions als problemes que es van presentant a un poble petit, amb cases disperses pel territori i amb un augment de famílies que, per diferent motius, no hi fan vida. Espais de convivència que creen fraternitat.

Avui, més que diàleg, ha estat una ocasió de descoberta, una oportunitat per aprofundir què porta a una persona a dedicar part de la seva vida al servei dels altres. Adonar-nos de la soledat i dificultat que viure coherentment aquesta opció comporta. Però sobretot ens sentim agraïts de saber que aquesta gota enmig de l’oceà polític, pot ser el germen d’un canvi. Ara en nosaltres està decidir si ens hi apuntem.