Ens vam reunir al voltant d’unes 20 persones per escoltar el testimoni de la Mª Carmen Uriol i en Santiago Estrada. Dues persones amb necessitats especifiques que ens van endinsar en un món (el propi) que per a alguns resulta desconegut. A través de dues projeccions: «Consciència de la discapacitat» i «El incorrecte«, vam orientar la mirada vers la discapacitat i vam poder viure, de forma virtual, com se senten elles en una societat que no està adaptada a les seves necessitats.

Va ser interessant descobrir com se senten elles davant els altres però més important encara, com ens sentim i com reaccionem nosaltres “aparentment sense cap disfunció” davant les persones amb necessitats diverses (amb llàstima, incomoditat, fent o dient coses inapropiades, sense saber com moure’ns…)

El diàleg va donar molt de sí: tots som diferents i tots tenim alguna discapacitat ja sigui congènita o adquirida. Però això, lluny de ser un obstacle, pot esdevenir una riquesa.

Arribàvem a la conclusió que no hem d’esperar que l’altre faci el primer pas, sinó que cadascú hem de ser els primers d’acostar-nos a l’altre amb respecte, prudència i amb estimació, fent caure prejudicis i volent a l’altre tal com és. Això hauria de ser la normalitat per a tothom.