A vegades cal recomençar de nou, potser recuperant un nou estil de vida. I sempre avançant «pas a pas” .  Bernat Sans.

En aquesta ocasió, l’experiència d’en Bernat Sans, ha fet de rerefons en tota la sessió. Quan era jove en Bernat va patir un accident de muntanya que li va produir una lesió medular.

Algunes idees que podem ressaltar de la seva experiència són:

Esperit de superació no es esperit d’acceptació. A vegades hi ha coses que no es poden superar, però sí acceptar. I per poder acceptar-les resulta valuós poder comptar amb pilars que et sostinguin com la família o els amics.

Davant una situació adversa, canvia la manera de veure i afrontar les coses, canvia l’escala de valors. Sovint s’estableixen noves relacions i les antigues s’han d’adequar de tal manera que permetin als subjectes implicats sentir-se lliures per poder seguir el propi camí.

Una situació adversa fa aflorar emocions que hem de reconèixer i deixar sortir. A vegades la dependència física es barreja amb l’emocional i es corre el perill d’oferir un excés de protecció. Aquesta sobreprotecció pot fer sentir malament a la persona amb necessitat d’ajuda i desencadenar fins i tot depressió.

Però una situació adversa té altres conseqüències: Ens fa conscients de les necessitats dels altres, ens pot fer trobar eines per créixer, per exemple marcar-se petites fites i enfrontar-se a les pors. Vèncer temors puja l’autoestima.

Sovint som nosaltres mateixos que ens posem barreres mentals. No hi ha ningú inútil, tothom tenim capacitats.

Les noves situacions a les que ens enfronta la vida ens permeten aprendre i sempre podem preguntar-nos: “què puc aportar?”

La reunió acaba amb un repte: “És tant difícil com tu vols que sigui difícil”