Vivim en una societat on cada vegada més es premia l’èxit. (en el camps professional, familiar, acadèmic…).

Per aquest motiu aquests últims anys s’han fet molts estudis per tal de trobar quins ambients, quines actituds, quines accions són les que ens duran a aquest èxit tant buscat.

No podem desvincular l’èxit del nostre ésser social. Les nostres relacions, doncs, ens hi han d’ajudar.

Aquí entra el tema que la M.Àngels Capellas ens va presentar el 13 de març de 2.015: Construir relacions de Confiança.

Però jo no buscaria l’èxit com a objectiu final. És massa pobre. La confiança abarca molts matisos y produeix molts beneficis com per reduir-la únicament a la recerca de l’èxit. I aquests beneficis poden ser una bona motivació com per esforçar-se  a conrear-la.

La confiança és una emoció positiva, ens produeix felicitat, benestar; afecta la dimensió cognitiva, afavorint un major rendiment i capacitat de resoldre problemes; ens fa tenir una actitud que traspua en el nostre llenguatge corporal (cara, postura, mirada…) abarca, per tant, tota la persona.

 

QUÈ ÉS?

Confiança no vol dir ser crèdul. És una percepció personal envers l’individu, un grup o una situación

El terme confiança es refereix a l’opinió favorable en la qual una persona o grup és capaç d’actuar de forma correcta en una determinada situació. La confiança és la seguretat que algú té en una altra persona o en alguna cosa. En l’ésser humà  que es fa conscient i voluntàriament, suposa treball i esforç aconseguir-la.

Segons Laurence Cornu, doctora en filosofia: «la confiança és una hipòtesi sobre la conducta futura de l’altre. És una actitud que fa referència al futur, en la mesura que aquest futur depèn de l’acció d’un altre. És una espècie d’aposta que consisteix a no inquietar-del no-control de l’altre i del temps«.

D’acord amb les teories que aborden aquest tema, es tracta d’una suspensió temporal de la situació bàsica d’incertesa sobre les accions de les persones, és a dir, es deixen de banda els dubtes i es creu fermament.

La pèrdua de confiança es deu a un esgotament emocional, causat per la mala intenció de la persona, que fomenta la incapacitat de complir el promès de forma continuada en el temps.

Per a la psicologia social i la sociologia, el terme confiança consisteix en la idea que es forja una persona sobre les conductes que fan els del seu voltant.

La confiança és la base sobre la qual construïm l’amistat, les interrelacions, el respecte, la responsabilitat social i l’amor. La confiança ens permet creure en una o diverses persones, però també ens permet fer-ho en nosaltres mateixos. Per això, es pot dir que hi ha diferents tipus de confiança, ja que la que dipositem en les institucions, no és la mateixa que la que desenvolupem en les relacions interpersonals, com tampoc és igual a la confiança que tenim amb els objectes o materials que ens envolten.

 

TIPUS

Confianza individual

• Nosaltres mateixos → autoconfiança:

És el pensament amb el qual una persona creu que serà capaç d’actuar d’una certa manera davant d’una determinada situació. 

Confianza social

• Sobre els altres → confiança que els altres tenen de mi o jo dels altres

La confiança en un individu fa que aquesta persona arribi més fàcilment als seus propòsits, tot i que sempre depen de les pròpies experiències, de la propia personalitat i de l’ambient que l’envolta. D’altra banda, la confiança mútua amb els companys ajuda a generar una convivència adequada dins l’entorn de cada persona.

Per sobreviure, l’ésser humà ha hagut d’aprendre a confiar en l’altre. Considerem amics a aquells en els que ens podem fiar. També les relacions comercials es basen en una confiança no defraudada. La població, en general, confia en les institucions i en la Justicia.

Però podríem fer altres classificacions de la Confiança,

• La confiança conductual, que és la pròpia capacitat que tenim per actuar, prendre les decisions correctes i superar els obstacles.
• La confiança emocional, és a dir, saber el que sentim en cada moment per protegir-nos del dolor i tenir la capacitat de connectar amb altres éssers humans emocionalment.
• La confiança espiritual, la fe que tenim sobre la vida que ens envolta. Sense aquesta última confiança és difícil desenvolupar els altres dos tipus de Confiança.

També podem distingir dos tipus de confiança:

• La confiança simple: és una confiança primària, amb la qual tots naixem. És una confiança total i completa, però quan es trenca (sempre en algun moment de la infància), es trenca per sempre.

• I la confiança alimentada: és un tipus de confiança que es construeix de manera conscient i reflexiva. La confiança alimentada també es pot trencar, però ens dóna l’oportunitat de ser reconstruïda.

 

EFECTES DE LA CONFIANÇA

• Crea vincles profunds i perdurables.
• Reciprocitat  La confiança també implica reciprocitat. Si l’altre percep que confiem en ell, també nosaltres serem objecte de Confiança.
• Comunicació horitzontal en les nostres relacions.
• Permet expressar emocions.
• Fa que puguem delegar en l’altre.
• Crea bon ambient.

 

QUÈ GENERA LA DESCONFIANÇA

Quin ambient provoca la desconfiança:

• Secretismes
• Obstruccions
• Tot és culpa dels altres
• Dificultat de relació

I en nosaltres la falta de confiança?:

• Inseguretat, no estem satisfets amb nosaltres mateixos, el que genera situacions negatives tant per a nosaltres, com per als que ens envolten.
• Insatisfacció  amb nosaltres mateixos.
• Tristesa i fins i tot depressió perquè no ens valorem.

 

COM GENERAR – FOMENTAR LA CONFIANÇA

Condicions per a què hi hagi o augmenti la confiança:

Confiança individual

• Començant per acceptar-se un mateix.
• Per això és fonamental l’autoconeixement, entendre els propis pensaments, emocions.
• Ser disciplinat.
• Tenir objectius a la vida.
• Autocontrol.

Confiança social

• La sinceritat és un factor important a l’hora de confiar en altres persones.
• La credibilitat és un altre component de la confiança: els antecedents que es coneixen de l’altra persona i les experiències que has tingut amb ella en el passat poden fer que arribis a confiar o dubtar de la seva sinceritat. Per exemple, si una persona ha estat sincera amb tu en el passat, immediatament pensaràs que aquesta persona serà sincera amb tu en el futur, perquè confies i creus en ella.
• Ser honest i just i actuar de forma correcta.
• Complir les promeses  això desenvolupa una cultura de Confiança.
• Saber demanar disculpes quan no estem a l’alçada del que s’espera de nosaltres, i sobretot, aprendre a perdonar els errors.
• Escolta atenta i sense interrumpcions. Això és particularment important si estàs en una posició de lideratge, com un encarregat, professor o cap de familia.

Quan veiem que la confiança amb l’altra persona s’ha trencat, és important crear noves oportunitats on es pugui tornar a generar aquesta Confiança.

 

GRAUS DE CONFIANÇA I EFECTES

Excés d’autoconfiança: efectes negatius

• Sobrevaloració de les pròpies capacitats , de l’autoestima i l’amor propi.
• Creure’s millor que els altres a vegades fruit d’un sentiment de inferioritat.
• Fracàs per no fer una bona valoració de l’entorn o alterar la informació que se’n rep.
• Aïllament personal en allò que es controla.

Desconfiança: efectes negatius

• Tendència a pensar malament dels altres mal interpretar una mirada o un gest d’una altra persona, el que el porta a posseir un patiment constant. Això és degut a que aquestes persones estan contínuament creient que se’ls va a fer mal i que se’ls vol engañar.
• Problemes de relació. Reticència a confiar o intimar amb els altres creuen que la informació que puguin compartir amb la resta pugui ser utilitzada en contra seva.

 

CULTURA DE LA CONFIANÇA

Maria Voce, la president del moviment dels Focolars, va estar a Centre América, una regió  on predomina la inseguretat per la situació social, i va parlar de què l’Evangeli exigeix mirar a l’altre “sense sospita”. Davant d’un grup de persones membres del moviment, de diferents ètnies, classes socials, professions, sensibilitats polítiques i econòmiques, a favor o en contra del govern… proposa la idea de la promoció de la “cultura de la confiança”, el que vol dir: tenir absoluta confiança en l’altre, que vol el que jo vull. Primer, entre nosaltres, que estem aquí, que volem una societat més fraterna, però, com deia una jove hondurenya allí present, aquesta “cultura de la confiança” no és només important per qui es reconeix en el esperit de la unitat, sinó també per a tota la societat centreamericana, a on la confiança en l’altre, justament per la inseguretat generalitzada, sembla un luxe, un risc excessiu”. Podem afegir que aquestes paraules són igualment vàlides per a nosaltres.