Davant la situació política actual a Catalunya hem volgut afrontar el tema de la votació del 9N des del punt de vista de la fraternitat. Coincidim en què la fraternitat busca el bé comú i no admet fronteres. La divisió es pot veure com una frontera, i si el nacionalisme crea rebuig de l’altre, llavors és pervers. La fraternitat implica respecte.

Sorgeixen els termes nacionalisme i patriotisme i comprenem, a traves del diàleg generat, que aquests termes ens condicionen segons el sentiment que hi posem darrera.

L’existència d’identitats petites on les persones poden projectar-se, on poden sentir-se més properes a l’administració fan pensar que la proximitat és positiva. Paral·lelament això no impedeix el desig d’agrupar-se amb la voluntat d’entendre’s com succeeix a Europa.

Constatem que els mitjans de comunicació creen confrontacions i que la història l’escriuen els vencedors. Però no menystenim el valor de la història perquè mirant el passat podem encarar el futur.

S’analitza també la relació de Catalunya amb Aragó i veiem que a vegades hi ha hagut indiferència entre ambdues realitats. Actualment hi ha una barreja de sentiments quan parlem de nacionalisme perquè sembla que es por confondre amb idealisme i cal tocar de peus a terra.