Amb el suggeridor títol: Déu, existeix?, els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, unes 30 persones de tota Espanya vam assistir a Las Matas (Madrid) a la trobada del Diàleg entre persones de conviccions diverses. Van ser uns dies intensos i de gran profunditat per tot allò viscut i compartit.

El matí del primer dia, després de constatar la situació de les creences religioses a l’estat i al món, van donar la resposta a la pregunta que ens convocava: Miguel Ángel Royo, des de l’ateisme, basant-se en el llibre L’ànima de l’ateísme del filòsof André Comte-Sponville, Jordi Illa des de l’agnosticisme, basant-se en el llibre «Inteligencia espiritual» del filòsof i teòleg Francesc Torralba i Ita Pi, des de la fe catòlica.

A les exposicions va seguir un diàleg molt profund en què cada persona va reaccionar des de la seva experiència i el seu moment vital:

“Sóc creient a la recerca… en procés… en camí”.
“Més que una creença és una experiència… De vegades sento i també hi ha períodes en què no sento res”.
«Aquest grup ajuda a estar en una actitud dʻobertura i qüestionament».
«No sé si existeix Déu, però potser es manifesta a través d’aquesta llàgrima».
«No sóc creient, però sí que existeix l’amor».
“Sóc agnòstic per prudència intel·lectual, també comparteixo arguments amb l’ateisme. He arribat a un moment en què no em pregunto si Déu existeix”.
“Per mi, participar en aquest grup ha suposat una gràcia gran. M’ha fet aterrar, aprofundir-hi”.
“Tinc l’experiència de sentir-me sostinguda, acompanyada, per alguna cosa diferent de la meva consciència”.

A la tarda vam tenir ocasió de treballar el decàleg pel diàleg del llibre «Cómo ser libre» d’Iñaki Guerrero. Vam insistir en la necessitat de ser valents per afrontar converses, especialment aquelles que resulten difícils; la condició necessària que l’altra persona vulgui dialogar; la conveniència de generar espais de confiança i amistat per afavorir el diàleg; la importància de latenció plena; la dificultat d’escoltar sense jutjar o valorar; el risc de ser esclaus de les nostres idees, conviccions o posicions, etc.

El segon matí vam comptar amb l’aportació de Lucas Cerviño des de l’altra banda de l’Atlàntic i en un horari de matinada per a ell. Va començar explicant com s’ha donat un fenomen de transformació del que és espiritual, una metamorfosi del sagrat. Va introduir un interessant concepte, la interioritat, que és el nucli al qual tota espiritualitat ha de respondre i va constatar que hi ha el risc de moltes ofertes, moltes experiències, que no connecten amb la interioritat. Va explicar com estar travessats per l’infinit té diferents cristal·litzacions. Des d’aquí, la transconfessionalitat suposa establir un diàleg entre aquestes cristal·litzacions diferents. Estem cridats a fer diàlegs des de diferents maneres de connectar amb la realitat última. Es poden parlar d’experiències de comunió des de la reflexió i el diàleg. Podem sentir-nos un cos, nosaltres, on es manté l’especificitat de cadascú.

I no podem oblidar els moments de conversa informal, les passejades, la vetllada amb proves per equips, els moments de poesia i imatges amb música, així com les intuïcions i les preguntes que cadascú es va emportar.