El dissabte 26 de febrer ens va fer un dia esplèndid, que va fer més bonic el trajecte de la caminada, que va ser plàcid i tranquil. Hi havia moltes ganes de trobar-se i això va fer que fóssim 25 persones, algunes de les quals van venir de les comarques gironines. Vam caminar gaudint de la natura en un itinerari circular, sortint de Can Ricastell fins arribar a l’ermita de Sant Miquel, per retornar a Can Ricastell. Podeu veure l’itinerari en aquest enllaç:
D’allà vam prendre els cotxes per arribar fins a Tordera a un centre cívic, en la terrassa del bar del qual, vam poder fer l’àpat sota un sol tant reconfortant com el menjar que cadascun va portar. Alguns van compartir galetes casolanes, xocolate o fruits secs. Podeu veure un recull de fotos que alguns de nosaltres vam poder fer. També hem afegit les fotos de la caminada prèvia de reconeixement, per enriquir la documentació gràfica. Entreu en aquest enllaç (per seguir l’ordre cronològic, cal començar pel final):
El tema de diàleg d’aquesta caminada va ser :
COMPORTAMENT DAVANT DE LES CRISIS SANITÀRIES
Per invitar a obrir el diàleg es va llegir un text enviat per un amic que no va poder participar, del qual us posem el resum, doncs creiem que centra molt el sentit que va tenir la jornada:
«…. Siento envidia por no poder compartir ese día con vosotros…con esto de la post Pandemia, actos como el caminar recobran su mayor sentido. Ya no sabemos si seguimos siendo los mismos. Decía un tal David Le Breton, antropólogo, que «el simple acto de mover los pies ensancha el alma». Un retorno a la libertad de movimiento. Caminar es volver a la alegría de vivir. Cuando planteáis que el «COVID» sigue estando en boca de todos, que razón tenéis. Que ¿cómo vivimos la crisis sanitaria?, ¿cómo reaccionamos?… si quieres mi opinión, es que la división social se ha acentuado con esta crisis. Creo que se ha debilitado nuestro vínculo social y nuestra sociedad se transforma en más utilitarista. Y hasta cierto punto, carente de exigencia moral. Esta caminata con causa nos vendría muy bien, por su metáfora, lo de tener los pies en el suelo en el sentido físico y moral. Por esos senderos la mente se siente libre. Se puede hacer un camino a nuestra memoria, nuestro pensamiento, sin prisas, sin miedo a que te interrumpan por el horario. Dar lugar a la introspección, realizar catarsis de pensamientos que nos impiden vivir bien, por el peso de las preocupaciones ordinarias, reordenar nuestro caos interior. Por ello te decía arriba que en tiempos de pandemia caminar es curar, es volver a la alegría de vivir.»
Després es va llegir un breu poema escrit molt abans que ens arribés el Covid, i un seguit de frases i preguntes que van ajudar a obrir el diàleg. Es va fer un esment a la experiència d’una visita a un hospital de la India, on el concepte de salut , tot i que es valora molt com a tot arreu, es percep un xic diferent, amb menys exigència i molta més pau.
Per això, l’acció que proposàvem i que us invitem a fer a cadascun/a de vosaltres és:
Encarar en pau els temes de salut
D’altre banda, tal i com sempre hem fet a totes les caminades, alguns van portar roba i aliments per donar a gent necessitada.
Ja estem preparant la propera caminada d’estiu, de la que us avisarem oportunament.