La gent gran

El passat 14 de maig vam tenir la reunió que vam fer a través de Zoom. Per introduir-nos en el tema es va suggerir veure aquesta taula rodona que va emetre Ciutat Nova en directe pel seu canal de YouTube: Gent Gran: i ara què?

També aquesta charla-coloqui organitzada per Humanitat Nova: El envejecimiento y la soledad

El primer que ens preguntem es si ens sentim grans en primera persona.

Es van dir experiències pròpies i van sortir aquestes idees que resumim a continuació:

Hi ha qui te cura d´una persona gran i explica com és el dia a dia. El més important és el respecta a la persona i l’actitud en que es fa aquest acompanyament.

Com gestionem els límits? Som conscients? Podem caure en una depressió? Si ens hem cultivat adquirim una saviesa i experiència de la vida que podem posar a disposició dels altres.

Créixer en el decréixer a través de la paciència.

La vellesa te diferents estadis:

  • ple rendiment, sense limitacions
  • limitacions psíquiques i físiques
  • dependència

Si un accepte els límits i va acceptant la vellesa, arriba millor al final, sempre que no hi hagi un problema serio de salut. Si es pot estar una mica al servei dels altres i sortim d´un mateix, és una etapa privilegiada.

La societat està preparada per a la gent gran? Infantilisme, paternalisme… Consciència de l’eterna joventut. Val la pena allargar la vida? Millor viure menys amb qualitat?

Residències, pros i contres. Habitatges tutelats. La societat viu d’esquena a la gent gran i a la mort. Quan no produeixes ja no vals. Compte l´estatus. El barri hauria de fer activitats i treballar amb la residència, interactuar.

Hi ha qui al prejubilar-se, vol retornar a la societat el que ha rebut durant la vida laboral, creant un projecte on els estudiants podien gaudir d’uns mentors (ja jubilats) per a consultes,  dubtes i aprofitar l’experiència dels que ja no treballen.

Es proposa de fer cursos de formació per aprendre a envellir, interessar-nos per qui ens ve a visitar, capacitat d´escoltar, tota una preparació.