El passat 26 de març vam celebrar online la nostra trobada del Diàleg.

Comencem amb una reflexió que trobareu aquí i després amb unes preguntes que ajudaran a entrar en el tema per fer el diàleg.

Calen líders amb carisma i amb sentit de fraternitat. Aquí trobareu una proposta de quines haurien de ser les qualitats d’un líder social.

Per iniciar el diàleg es plantegen una sèrie de preguntes:

• Cal defensar i conservar les fites socials que s’han assolit a la nostre societat, revisant sempre que aquestes siguin autènticament un guany per la societat i descobrint en quins punts són febles i es poden millorar respecte a obtenir un bé superior?
• més obert a respectar les minories i als desfavorits?
• més integrador de pobles i descobridor de que les cultures diverses són una riquesa?

En el diàleg constatem que s’han assolit moltes fites socials en relació al segle passat, però encara en queden moltes de pendents i observem com canvien les persones, el que fan i defensen quan fan política de carrer o política institucional. Afortunadament no falten grups socials que vetllen per les minories i pels drets socials.

Per poder fer coses socials cal generar riquesa. Aquesta es també una tasca del polític.

 

Un altre bloc de preguntes i reflexions:

• Com som? podem estar sense orgull? Sense fer actes de domini? Podem actuar i tenir com a lema, el servei als altres?
• Potser cal sortir del “jo” promogut per una cultura individualista, per abraçar el “nosaltres”. Aquest seria un gran primer pas. Però no tot acaba aquí. Per fer això ens cal ser millors personalment, tenint cura de la nostra persona, del nostre interior.

Entenem la política com un servei al bé comú, i en els polítics se’ls suposa la cultura del nosaltres, però hi ha inèrcies que impedeixen canvis i no sempre els valors que impulsen els polítics porten al bé comú sinó que es contraposen domini versus servei. I el que ens cal, per superar aquesta inèrcia, és passar del jo al nosaltres i això passa per mirar el nostre interior, canviar primer nosaltres i així poder ser promotors de canvi.

En la política d’alt nivell, trobem massa distància entre el polític i la gent.

D’altra banda, en el nostre sistema polític, escollim partits i no persones i llavors costa molt poder demanar comptes. En general estem desconnectats dels polítics, però de fet, tots podem fer política a través de l’associacionisme que, interpel·lant als polítics, els donem la possibilitat de treballar i fer coses pels altres. La participació ciutadana a través dels diferents canals exigeix sortir de la comoditat i no sempre hi estem disposats.

 

Un altre realitat que veiem és el funcionament del sistema polític i de partits:

Mentre la política sigui el modus vivendi, no hi haurà bona política.

Les dinàmiques de partit marquen molt i el poder té molta força. Donar la raó a l’adversari polític es veu com un signe de debilitat i no de fortalesa. La prevenció respecte el partit contrari no ajuda i es manifesta en manca de confiança entre persones que pensen diferent. Falta valentia política per por a perdre vots, posició dins l’estatus polític o por a perdre poder.

Avui dia la política es fa als mitjans de comunicació i es busca donar una determinada imatge. Les xarxes socials no ens ajuden a fer una bona tria dels polítics. Sovint constatem que quan una persona deixa la política, parla i s’expressa amb més llibertat i menys condicionants.

Acabem aquest resum amb un pensament d’Arcadi Oliveres, qui deia que “hi ha la política institucional versus la política que hem de fer els homes que volem canviar el món” . Trobem falta de coherència quan arribes a certs nivells de política. Quan la coherència es manté la gent ho valora.

Cal tenir el valor de demanar perdó, de ser humil i honest.

Podem fer nostre el que expressa Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, pot canviar el món” Si la gent petita  (activistes) son molts i tenen força per canviar el que és petit, posats en política potser es poden canviar més coses.