La Renda Bàsica Universal, és factible?

El nostre grup de diàleg vam decidir que, tot i la pandèmia, ens volíem trobar per afrontar el tema Renda Bàsica Universal (RBU). De fet, la pandèmia ha generat més pobresa de la que ja teníem i ha desencadenat, que cada vegada més, sentim parlar de la RBU.

Així doncs, el 15 de maig vam convocar els nostres amics a una reunió on-line tot i sabent que, en aquest format, trobaríem a faltar la proximitat, la immediatesa, l’espontaneïtat, però conscients també que amb aquesta modalitat permetíem la participació de persones que viuen fora de Barcelona i que normalment no poden participar a les nostres trobades. I això, certament, va succeir.

Presentació Renda Bàsica Universal

El tema proposat era ambiciós, actual tot i que ja fa uns quants anys que alguns col·lectius i persones hi treballen i l’estudien per posar-lo a la pràctica. Prèviament es va enviar als participants documentació per poder preparar la reunió i després d’una breu introducció-recordatori del que s’havia enviat, vam començar el diàleg.

Xerrada TEDx Daniel Raventós (2016) 15min

Per aprofundir, treball de diferents economistes (2005)

Reportatge Renda Bàsica – Una Mirada al Futur  (2018) 44min

Notícia “El pilot de renda bàsica de Barcelona augmenta el benestar i la felicitat dels participants” (2019) 2min

EL ESTADO DE LA POBREZA – SEGUIMIENTO DEL INDICADOR DE POBREZA Y EXCLUSIÓN SOCIAL EN ESPAÑA 2008-2018

Fragment llibre “Mails” de Satiago Niño-Becerra

S’ha demostrat que aquesta pràctica pot ser útil sigui quin sigui el format de les nostres trobades de diàleg.

Respecte el tema per a tots ha estat molt interessant i ens ha permès introduir-nos en el seu significat i començar a madurar en nosaltres una qüestió que està encara molt verda a nivell de societat i de la que hi ha poca experiència. La RBU representa un principi de justícia, i d’igualtat (perquè ho rep tothom des que es neix i mentre es viu). En general pensem que és urgent i desitjable poder aplicar una Renda Bàsica Universal, però han sortit molts pros i contres, sobretot a nivell de prevencions cosa que fa pensar en la necessitat (a petita i gran escala) d’una discussió en termes ideològics i culturals. Per exemple, el fet que sigui universal implica voluntat política (també a nivell Europeu) i no només tècnica.

D’altra banda, per tal de fer-ho assumible, caldrà una conscienciació de tots els ciutadans respecte a:

  • el desenvolupament que sembla la garantia de la riquesa per a tothom, es insostenible a nivell ecològic i ens porta a desigualtats que hem de compensar i la RBU és un camí però no ha de ser un pegat per allò que no funciona.
  • El lliure mercat és omnipresent. Seguint les seves regles del joc, caldran polítiques que regulin allò que considerem més bàsic: preus de lloguer, regulació d’endeutament, d’hipoteques de manera que es garanteixi tenir un habitatge digne, o bé regular les jornades de treball; i fer polítiques que permetin  acabar amb la corrupció a tots nivells, revisar la llei impositiva que inclogui també l’IBI dels béns de l’església, acotar sous, les dietes dels càrrecs públics,… Hem constatar que, amb la pandèmia, el lliure mercat no ha solucionat la falta de mascaretes. Ho ha fet la gent que, des de casa, s’ha posat a fabricar amb impressores 3D, a cosir mascaretes…que han vist la necessitat de ser solidares compensant els errors del lliure mercat.
  • Ens caldrà generositat personal a tots nivells i renunciar a viure amb menys per repartir la riquesa.
  • Canviar la nostra mentalitat hispànica de la cultura de la subvenció.
  • Saber qui volem que mani. Actualment la banca té els diners dels rics i els fa treballar i no vol deixar de tenir-los. És un poder fàctic.

 

El gran dubte que sorgeix, fruit de la nostra mentalitat controladora, és precisament saber quin ús s’en faria de la RBU. Algunes idees que s’han expressat:

  • La llibertat de la persona fa que no puguis garantir que es farà un bon ús de la RBU i pot haver-hi casos que es malgasti o es percebi que hi ha més possibilitats d’endeutament i es segueixi immers en la pobresa. Per aquestes situacions, considerar donar la RBU en espècies. En aquests casos, segurament la gestió seria més simple que l’actual.
  • És important educar, formar i donar eines per aprendre a administrar-se.
  • Actualment esmercem molts recursos en controlar qui és mereixedor d’una ajuda i aquesta sovint arriba tard i a vegades malament (la rep qui no la necessita i deixa de rebre-la qui realment la necessita). Seria bo fer-ho al revés. Donar-ho a tothom i establir eines de persuasió (multes, denegació d’ajut…) per aquells que han abusat del sistema.
  • Tot i semblar que la RBU pot servir per “mantenir ganduls”, per a moltes persones és un ajut indispensable que els permet viure sense angoixa i poder dedicar temps a preparar-se per treballar o per buscar-se un futur.
  • Hi ha qui defensa la conveniència de fer un seguiment i demanar una contraprestació a l’ajut que es rep.
  • La RBU permet tenir liquiditat, amb la qual cosa es fomenta el consum i permet mantenir el lliure mercat, estimulant l’economia.
  • Aplicar la RBU no vol dir que sigui per sempre. Es pot dur a terme durant un temps acotat de manera que pugui donar una empenta a qui ho necessita sabent que després s’acaba i cal viure sense ajuts externs. seria bo valorar les correccions que calguessin després.
  • Cal confiar més en la gent. La nostra mentalitat es regeix pel control i la regulació normativa i potser per això ens fa por aquesta proposta. No perdre de vista que una societat madura quan aprèn dels errors.
  • Hi ha un difícil equilibri entre mantenir la sobirania dels Estats (en termes de regulació de política monetària i/o de fabricació de Moneda i Timbre) i alhora fer que entri en circulació una massa monetària que permeti la RBU. Els Estats no son sempre transparents al donar la informació econòmica en la que es troben.
  • No perdre de vista que Hem aconseguit coses impensables com la sanitat pública, l’educació universal. Ara cal apuntar a aconseguir uns mínims (menjar, vestit, vivenda…)
  • Hi ha una entrevista a Noam Chomsky que ens pot ajudar a reflexionar més sobre aquest tema.

La reunió ha estat fructífera i cada intervenció ens ha fet pensar una mica més.