Racisme i micro-racisme

Ens introdueix el tema la Lourdes Capellas posant-nos en situació a través de petits vídeos de la vida quotidiana on es veuen actes violents de racisme. Sovint, però, el racisme no s’expressa amb violència sinó amb actituds i comportaments subtils. Ens adonem d’això gràcies a petits moments de reflexió personal que posen en joc la nostra consciència i posen en evidència fins a quin punt sovint tenim actuacions de discriminació envers els altres sigui pel color de la pell o per la procedència. Vols reflexionar-hi també? Questionari i Racó per pensar

Pren especial interès el concepte de micro-racisme que consisteix, entre altres coses, en tenir una actitud passiva envers situacions injustes i en les que no cal l’insult.

Cal lluitar contra el racisme tant a nivell individual com col·lectiu. Clica si vols pistes per saber com.

Hi ha molts organismes que s’han creat per ajudar a lluitar contra el racisme. Aquí pots descobrir-ne alguns.

S’acaba l’exposició del tema amb una frase de Nelson Mandela: “Ningú neix odiant a una altra persona pel color de la seva pell, el seu origen o la seva religió. La gent ha d’aprendre a odiar, i si ells poden aprendre a odiar, també se’ls pot ensenyar a estimar. L’amor arriba de forma més natural al cor humà”.

El moment de diàleg ha resultat ric. Algunes idees que han sortit:

  • Cultura i valors van molt lligats. No entrar en els cànons que la societat d’acollida marca, fa prendre actituds distants i de discriminació envers el col·lectiu immigrant. Les emocions tenen molt a veure amb les actituds.
  • No confondre racisme amb estranyesa. Allò que és diferent ens provoca estranyesa. Cal conèixer allò que és diferent. La tendència natural és la prevenció envers el desconegut i diferent. Culturalment podem treballar aquesta prevenció per a que no esdevingui por sinó acceptació.
  • Les estadístiques poden estigmatitzar un col·lectiu. Per exemple, se sent dir: “la major part de robatoris els fan els immigrants”. Cal tenir en compte que sovint, el criteri a l’hora de mostrar una estadística està basat més en el color de la pell o la nacionalitat que en el gènere o l’edat. Hem d’estar atents a no generalitzar ni criminalitzar.
  • L’estigma envers els gitanos és molt gran. Ells mateixos senten que els costa sortir del propi cercle.
  • Llengua i immigració. Un comportament subtil de micro-racisme és el fet de dirigir-nos a una persona que percebem que no és del país, en castellà, quan pot ser perfectament factible que hagi estat escolaritzada aquí o fins i tot hagi nascut aquí i conegui bé el català. Per què ens passa que no podem pensar que un espanyol pugui tenir la pell negre o trets facials diferents dels europeus?
  • Quan no hi ha res a perdre, no hi ha por ni racisme.
  • L’economia marca la visió que tenim de l’estranger. Nosaltres mateixos fem diferències: si un és pobre no el deixem passar, si és un xeic àrab, li piquem l’esquena. Europa és racista en la mesura que tanca portes als immigrants pobres.
  • El racisme és universal. N’hi ha a totes les ètnies.
  • La covardia ens pot fer mirar a un altre costat quan veiem actes en contra dels que són diferents, sigui per raça, religió o condició sexual o econòmica.
  • Anomenar les persones pel nom correcte: paquistaneses, magrebins, subsaharians, afroamericans,…
  • Els humans ens refugiem a la nostra zona de confort i pretenem que els altres s’adaptin –  preguntem-nos què vol dir adaptar-se – a la nostra manera de viure. Això també passa al revés, permetent entendre que es creïn guetos d’immigrants perquè entre ells s’entenen millor i comparteixen maneres de viure. Però tancar-se en nosaltres mateixos ens impedeix descobrir la riquesa de l’altre.
  • Hi ha un quadre complexa i molta casuística que ha fet que ens trobem on som i que farà que això duri: genètica, les pors, higiene, costums, dificultat de conviure (entre iguals i entre diferents), dificultats econòmiques… Totes aquestes variables ens provoquen, d’entrada, una certa resistència.
  • La tecnologia influeix en positiu i negatiu, perquè permet difondre missatges a vegades excloents. El creixement cultural permet comprendre però també posar barreres enfront de col·lectius que no pensen com nosaltres. Ham augmentat molt els col·lectius intolerants amb el que pensa diferent. Diferenciar quan l’exclusió és per raça o per idees autoritàries.
  • El que és evident és que la nostra societat, cada vegada més, es va construint amb el que ha vingut de fora fent que el mestissatge esdevingui la normalitat i les lleis s’hi hauran d’adaptar.
  • Els joves són cada vegada més ciutadans del món i això afavorirà que esdevingui cada vegada més normal la interculturalitat.
  • Hem d’estar atents a no confondre paternalisme amb estimació (vers el que veiem que és de fora).

Acabem la reunió amb un propòsit. Acostar-se a qui és diferent per poder conèixer la seva cultura. Això ens ajudarà a respectar més tothom.