El cap de setmana del 27-28-29 d’octubre 2017 vam celebrar la nostra trobada nacional d’amics de conviccions diverses. Aquesta ha estat la quarta vegada que ens hem citat per a una trobada d’aquestes característiques. La preparació del programa no va resultar el fàcil que inicialment es preveia. La vida transcorre de manera que ens fa experimentar que no podem recolzar-nos en el passat, sinó que cada trobada ha de construir-se a partir d’una cosa nova. I en la trobada tenen molt a veure les relacions. Relacions que no sempre són fàcils i que requereixen renovar sempre el compromís de fraternitat.

Sobre aquesta base ens vam donar cita a Granada. Volíem, amb aquesta trobada, animar la participació dels nostres nous amics que durant el curs han començat el seu camí com a grup de diàleg. I què ens hem trobat? Un ambient de família que ens ha acollit, que ha cuidat cada detall i que no deixava entreveure qui participava per primera vegada i els que repetien.

Hem començat la trobada el mateix dia d’arribada, divendres. Tot i el cansament de la setmana, dels quilòmetres recorreguts per arribar a Santa Fe (lloc proper a Granada on es desenvoluparia la trobada) o de les hores de preparació, sempre és una alegria el retrobament.

El sopar, el passeig i la visita preparada amb especial cura fins a la plaça d’Espanya ens va fer apreciar el valor històric del lloc.

           

Dissabte vam poder conèixer a tots els amics de Granada. Érem al voltant de 30, de Saragossa, Granada, Madrid, Sevilla i Barcelona. La casa que ens acollia ens donava molta amplitud: un saló gran on fèiem la major part de la trobada perquè permetia acollir-nos a tots, jardí per poder estar al sol, cuina preparada per compartir dolços, cafè o te … Tot molt adequat per poder construir relacions espontàniament.

El primer tema «Quin tipus de diàleg volem construir?»   va ser crucial per a posar els fonaments de la trobada. De seguida el nostre diàleg va resultar obert i franc en un ambient de fraternitat que es va mantenir en tot moment.

De gran rellevància va ser el tema sobre el dogmatisme. El vam treballar en petits grups a través de preguntes incisives. Les reflexions compartides ens han ajudat a valorar el nostre grau de dogmatisme, ens permet descobrir dogmatisme en moltes situacions socials quotidianes i les debatem. Amb quin objectiu? Conèixer en quina mesura una postura dogmàtica per part nostra pot ser impediment al diàleg i a la fraternitat.

  

   

Creativitat: Il·lusió, entusiasme, emoció, imaginació, vida, experiència, emotivitat, valor, buit, passió, alegria, llum, felicitat, treball, compartir, llibertat, espurna, sort, concretar, diferent, eureka, recerca, canvi, enamorament, sentit, novetat. Així s’ha expressat cadascun dels participants després del tema sobre la creativitat que el grup de Madrid ha volgut compartir amb tots després d’haver-lo treballat com a grup en una trobada anterior.

     

Finalment afrontem el valor de la discrepància. És un valor positiu?, S’oposa al dogmatisme? La discrepància obre noves perspectives que ens conviden a dialogar, però si no serveix per aportar solucions, pot ser un obstacle de desgast per a persones i organitzacions. Discrepància i llibertat: un bon binomi.

Un espai a part el vam tenir quan els nostres amics de Granada ens van explicar les accions que organitzen. Accions de solidaritat, culturals, lúdic-esportives. Accions que ajuden a construir relacions veritables, que permeten sortir d’un mateix per a treballar junts. A tots se’ns va dilatar el cor.

   

No va faltar una visita, amb guia inclòs, pel Albaycín. Un luxe! Les passejades sempre permeten estrènyer relacions, conèixer-se i compartir.

   

   

Al final de la trobada tots teníem la sensació que ens havia faltat temps. Ens hem citat l’any vinent a Castell d’Aro.

Les abraçades en el comiat curaven tota ferida i significaven el compromís de treballar per la fraternitat en primera persona.

Algunes impressions:

• Ha estat una experiència molt nova (era la primera vegada que participava en aquest tipus de trobades). M’ha impactat la llibertat que se sentia i he pogut expressar moltes idees, inquietuds … que no es poden fer en altres espais. D’altra banda, les intervencions han estat molt profundes i enriquidores. Tots m’heu ajudat a reflexionar, debatre, jugar, ballar … tot en el mateix nivell de fraternitat autèntica. Tots estem molt contents. Crec que ha marcat un abans i un després en el nostre grup de Granada.
• Han estat dies de creixement personal i també com a parella, se m’ha eixamplat la ment, el cor i l’ànima. He de donar les gràcies a cada component del grup, hi ha alguna cosa de cada un dins meu.
• He constatat la profunditat, el respecte, el gran afecte que hi ha als diferents grups del diàleg i tots junts. He vist el creixement que hi ha hagut des de Còrdova fins a Granada.
• És d’una riquesa que engrandeix l’ànima i la mirada.
• Diàleg obert, franc i profund. Testimoni de fraternitat entre persones de tot Espanya que, amb el rerefons polític actual, hem pogut experimentar que la fraternitat està per sobre de qualsevol pensament vital.
• Excel·lent. Una trobada amb gent disposada totalment al diàleg, amb molt de respecte i estima. Vaig sortir amb la sensació d’haver intensificat les relacions i, potser, d’haver salvat distàncies. És una llàstima que no es facin molts més i amb més participants. Tot aniria molt millor!
• La preparació d’aquesta trobada ha suposat unir-nos més entre nosaltres. Hi han hagut molts contratemps, però un cop superats, ens fa l’efecte que aquests ens han permès sortir més del nostre jo i ha fet possible aquesta acollida que hem intentat donar als que arribaven. La majoria dels de Granada era la primera vegada que participaven en una trobada del diàleg, però de seguida s’han sentit embolcallats en el clima tan bonic i profund que hi ha hagut (com passa a cada trobada). Les abraçades del final ho deien tot. A vegades és difícil explicar amb paraules, certes belleses.
• Sempre és una experiència enriquidora tot i que a vegades no és fàcil. Per a mi ha estat estar atenta constantment a estar fora de mi, a mirar l’altre amb ulls nous i amb desitjos de construir noves relacions.