Ens hem reunit al local de Ioga Vital i hem visualitzat el vídeo «El declivi de la violència» en què el psicòleg social Esteven Pinker de la Universitat de Harvard, mostra com les societats humanes són cada vegada menys violentes i evolucionen cap a un major altruisme.

A partir d’aquí hem començat el diàleg sobre el tema: Les arrels de la moralitat per què som bons? Algunes de les idees que han sorgit han anat en la línia de defensar que és esperançador prendre consciència de la disminució de la violència en la societat, encara que segueixen quedant moltes formes de violència, per guerres, fam, violència psicològica, etc.

S’admet que l’ésser humà porta dins un «llop bo» i «un llop dolent» que tindria com a finalitat garantir la supervivència de l’espècie (atacant davant les agressions i col·laborant per obtenir un bé comú) i que creixerà aquell que s’alimenti. No obstant això, es reconeix que hi ha gestos humans de bondat que no segueixen la lògica d’allò més convenient des del punt de vista de la supervivència.

Es considera que el cultiu de l’espiritualitat (que no té per què coincidir amb la religió) és un mitjà per alimentar el «llop bo». S’estima que la qualitat de la relació és una altra via per augmentar la bondat, no només en mi sinó en l’altre. Si jo veig l’altre com un ésser «bo» ell es comportarà com a tal, al contrari del que succeiria si se li tracta com un ésser «dolent». D’altra banda, la bondat és contagiosa, suposa un exemple de comportament per a l’altre. Es considera que si volem canviar el món, hem de canviar cada un de nosaltres i que és aquest canvi individual el que està reflectint la societat, que va avançant lentament cap al bé, fins i tot també amb els éssers d’altres espècies.