El passat 2 de desembre ens vam reunir a TOWN per tal d’entendre de les mans de tres voluntaris, què ens impulsa a fer un voluntariat. Ens van explicar la seva experiència i van respondre a les preguntes que els hi vam fer. En el cas de la Berta, en no poder venir a la trobada, ens va enregistrar un vídeo.
Berta: Noia de 21 anys que va col.laborar en una ONG de Senegal donant classe de gimnàstica durant 3 mesos. Li va ocasionar un canvi de vida: de tenir-ho tot a descobrir un món tan pobre. Solitud en molts moments. Malgrat això, ho recomanaria a tothom i ho repetiria, allà o a qualsevol altre lloc, sense dubtar-hi.
Josep María: Jubilat que vol millorar la societat posant aquesta petita aportació que pot ser la seva. Es posa a disposició de una ONG que ajuda als nens amb necessitats de reforç acadèmic i acompanyament a la ciutat de Sta. Coloma de Gramanet. Ens diu: «No es tracta del que a un li ve de gust de fer, sinó del que necessiten que facis. Descobreixes un altre món, el dels joves. Món del que, amb els anys, et vas desvinculant. Fent aquest voluntariat, de vegades, es viuen situacions que et fan pensar i madurar. Molt content de la experiència.»
Joaquim: Voluntari que està en actiu professionalment parlant. Ens explica: «Som un equip de persones que treballem molt. De vegades també ens preguntem si estem donant una ajuda o suplint una feina que haurien de fer els professionals.» Destaca el compromís. Un voluntariat no es qualsevol cosa que s’acomoda a tu, és a l’inrevés. Fa molts anys que hi és, i li dona sentit i felicitat a la seva vida. Una felicitat que no troba en el dia a dia amb la feina o relacions socials; és quelcom diferent.
De l’estona de diàleg destaquem:
Ens preguntem si el voluntariat s’utilitza per cobrir els recursos on no arriba el professional i si les entitats aprofiten per estalviar-se uns diners que d’altre banda s’utilitzarien per contractar personal.
El voluntariat no ha de ser una solució al teu problema, ni el teu refugi, l’actitud és de donació a l’altre, una actitud filantròpica, sense necessitat de vincular-la a cap tipus de religió; ens sentim bé fent el be.
Es veritat que hi ha ONGs que depenen de l’Església, però els valors humans i la consciència van ser primer que la religió. Molts joves no es relacionen amb l’església, però en canvi el voluntariat ha augmentat.
A partir d’ara, als últims cursos d’ESO hi haurà una assignatura de treball social on tindran oportunitat de descobrir com fer alguna cosa pels demés. Hi ha diferents punts de vista sobre si es positiu o no que sigui obligatori.
Les persones de la 3a edat tenim temps i recursos . Seria greu no entrar en aquesta dinàmica; hem de morir donant, aquesta és la manera de viure.