El passat mes de febrer ens vam reunir al voltant de 20 persones en una vídeoconferència, per fer l’habitual sessió de diàleg entre persones de conviccions diverses. Constatem que la nova modalitat ens permet ampliar el cercle amb persones que no són de la ciutat de Barcelona i això ens alegra.
La reunió gira al voltant del personatge Michel de Montaigne (1533 – 1592). Ens hem mirat la documentació prèvia i ens ha semblat molt interessant poder descobrir una persona tant complerta.
Això permet entrar en el diàleg quasi directament, però abans en Francesc ens fa unes reflexions que sorgeixen fruit de la seva lectura dels Assaigs de Michel de Montaigne.
En Francesc parteix de la base de que es poden conjugar assaigs i algoritmes fent èmfasi en el concepte algoritme. Ciència i humanisme són complementaries.
És per això que el nostre diàleg gira entorn aquests dos eixos: Montaigne com a pensador i els algoritmes.
Algunes idees del seu pensament ens poden ajudar a iniciar el diàleg:
- Ningú està lliure de dir estupideses. El que és realment dolent és dir-les amb èmfasi.
- Qui no estigui segur de la seva memòria ha d’abstenir-se de mentir.
- La principal ocupació de la meva vida consisteix en passar-la el millor possible.
- La paraula és meitat de qui la pronuncia i meitat de qui l’escolta.
- La gelosia és, de totes les malalties de l’esperit, aquella a la qual més coses serveixen d’aliment i cap de remei.
- La covardia és la mare de la crueltat.
- Cada virtut necessita només un home però l’amistat en necessita dos.
- La veritable llibertat consisteix en el domini absolut d’un mateix.
- L’home savi no ho és en totes les coses.
- Prohibir alguna cosa és despertar el desig.
- Cent vegades al dia burlarem els nostres propis defectes censurant els dels altres.
- El covard només amenaça quan s’està salvant.
- Qui ensenya als humans a morir, els ensenya a viure.
Montaigne es mostra com un home tolerant amb la diversitat i de diàleg, donant valor a l’amistat i creient en la llibertat i la veritat. La seva filosofia permet fer un camí cap a la interioritat. Descobrim en ell un missatge actual basat en una actitud humil i crítica davant les coses, fugint de dogmatismes, on no es dona res per fet i on l’experiència és font de coneixement i de presa d’actituds.
Part del nostre diàleg compartit gira al voltant de la certesa-incertesa. Depèn de nosaltres, davant la informació que ens arriba, el posar-la en qüestió i no caure en una credulitat sense anàlisi. Constatem en la incertesa una dualitat: paralització o rectificació per seguir avançant. El que és cert, és que el nostre món està ple d’incerteses amb les quals hem d’aprendre a conviure sense caure en un relativisme. Saber que mai ho sabrem tot impulsa a seguir buscant sense aturar-nos davant el fracàs, sinó aprenent dels errors.
Respecte a l’àmbit dels algoritmes -que sense adonar-nos ens acompanyen quotidianament- constatem que poden esdevenir un perill quan, mitjançant la creació d’emocions, es posen al servei de la manipulació, però d’altra banda són valuosos quan, a través de la intel·ligència artificial, permeten ser més eficaços.
Acabem la reunió amb ganes de conèixer més profundament Michael de Montaigne. Si teniu curiositat, us deixem uns enllaços per poder saber una mica més d’ell:
https://www.youtube.com/watch?v=vKKuhu0NPrA