Com sempre volem traslladar-vos breument l’experiència que vam realitzar ahir al grup de diàleg. Ens vam ajuntar 12 persones, a casa de la Montse per dialogar sobre el tema: La dignitat dels animals vs la dignitat de l’ésser humà. José Manuel, encara que no va poder assistir-hi, també va estar present enviant-nos prèviament per escrit la seva opinió sobre el tema.
Miguel Ángel va realitzar una introducció al tema a partir d’algunes frases recollides del llibre «L’ànima dels animals» de Gary Kowalski.
«La paraula animal procedeix d’una arrel llatina que significa ànima. Per als antics pensadors l’ànima era la força misteriosa que donava la vida i l’alè a la miríada de criatures terrestres. Alguns fins i tot parlaven de l’ànima del món que donava vida a la totalitat de la natura. Posteriorment, els teòlegs van restringir la possessió de l’ànima als éssers humans «.
Es va comentar que l’Església ha reconegut darrerament, a través dels Papes, l’existència d’ànima en els animals i la possibilitat de retrobament amb ells després de la mort. També es va indicar que en la cultura cristiana s’ha respectat als animals i les plantes com a criatures de Déu. L’exemple més important és el de Sant Francesc anomenant germà llop a un animal que era molt perillós. També Sant Joan de la Creu parla de les feres i les plantes com a éssers creats per Déu i que li indiquen per on ha passat el Creador.
Es va parlar de l’error d’establir una relació de jerarquia al comparar-nos amb els animals, en la qual l’ésser humà se li considera com un ésser superior per el seu intel·lecte, quan el que s’estan comparant són diferents tipus d’existència. En aquest sentit la frase de la Bíblia de «Sigueu fecunds i ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar i les aus del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra» (Gen, 1-28). E considera que ha tingut un efecte molt negatiu i caldria revisar la seva traducció o fins i tot, segons algunes opinions, l’eliminació de textos que es consideren inspirats per Déu.
També es va parlar que en la nostra societat els animals s’han convertit en moltes ocasions en animals de companyia i han perdut la utilitat que en altres temps van tenir. A vegades aquests animals són tractats com gairebé fills, convertint-se en un succedani dels fills amb l’avantatge que poden ser dominats i manipulats sense reclamacions de mal ús per part de l’animal. En molts casos l’animal és utilitzat com a companyia i en aquest cas l’afecte que genera la relació pot ser psicològicament convenient.
Hi va haver total acord en considerar que els animals han de ser respectats i no utilitzats com si fossin coses i a valorar que disposen no només de sentiments sinó que probablement «també reflexionen sobre la glòria de la totalitat».