El dissabte 29 de febrer el temps ens va respectar malgrat va fer vent que en algun moment va ser intens. Vàrem ser unes 33 persones. Josep Muñoz ens va regalar una informació molt interessant sobre les ermites que anàvem visitant, amb detalls tant constructius com de les festes i tradicions passades i presents. Tanmateix, la presència d’Enric Aulí i de l’Anna, van permetre obrir l’horitzó del tema de les energies tel·lúriques, donant informació bàsica i deixant experimentar als més atrevits, com es manifestava en ells mateixos l’energia amb el moviment de les varetes de radioestèsia.
Es va començar per la ermita de Santa Bàrbara, després vam anar al Castell de Sant Joan amb la seva ermita annexa, amb les il·lustracions de la vida de Sant Joan fetes per la Pilarín Bayés. Després vàrem baixar a la ermita de Sant Francesc, la més austera de totes i no per això menys bonica.
Tot seguit vam baixar per un camí de ronda amb unes vistes espectaculars, cap a la Cala Bona o també anomenada de Sant Francesc per la proximitat a l’ermita. Allà vàrem fer el dinar a peu de platja.
A l’acabar, ens vàrem posar en una terrassa d’un restaurant i es va explicar el que podreu trobar en aquest article.
En resum, vam poder introduir-nos en un món força desconegut per molts, però que te una importància sovint oblidada. Es va agrair a les persones que van posar el seu cotxe a disposició perquè gràcies a ells es va poder mobilitzar a tantes persones.
Podeu veure les vistes i l’aspecte de la caminada clicant aquí.
L’acció que es proposava a cadascun en aquesta caminada era: Mantenir en harmonia els espais a on vivim i del nostre entorn més proper. Arran d’això, i donat que les nostres caminades no representen cap cost a ningú, l’organització va decidir que, de forma permanent, donaríem suport a alguns dels nostres que estan treballant per amb un grup d’ajuda a un col·lectiu de persones sense sostre amb base a l’estació de Sants. Sovint necessiten alguns diners per resoldre el que ells diuen «causes perdudes», situacions límit que requereixen actuacions immediates, que acostumen a atendre de la seva pròpia butxaca.
Parlant-ne, es va veure que estaria be fer una bossa de «resistència» per atendre aquestes causes perdudes de les que ningú se’n vol fer càrrec. És per això que a la cloenda es va demanar una aportació voluntària d’algun diner per posar-ho en aquesta bossa i ser útil a aquells que treballen amb aquest col·lectiu de persones tan desfavorides. Es van recollir 60 €. Alguns també van portar roba que no usen per a distribuir-la entre persones necessitades. A totes i tots, moltes gràcies!