Vam anar a Sarsamarcuello, un poblet prop de Loarre, on vam fer una breu passeig, però davant el tòrrid sol vam decidir tornar i refugiar-nos en un berenador que hi ha al poble al costat de la font. Un lloc fresc i ombrejat. Allà vam menjar i vam realitzar el diàleg sobre el tema.

Es va parlar del dolor com una cosa que forma part de la vida i que ha de ser acceptat i de com aquest dolor s’engrandeix quan sobrevé de forma imprevista. Es va indicar que encara que el mal conté el dolor, no tot el dolor pertany al mal. També es va comentar, que un cristià ha de tenir la consciència que en Jesucrist, el mal ha estat superat, de manera que el dolor està fet per superar-lo, per passar per sobre d’ell. Per a altres, el mal deriva de la llibertat que Déu concedeix a l’home que inclou la possibilitat de negar-ho (la seva existència i les seves lleis). Si es transgredeixen aquestes lleis, el mal realitzat es rep com a forma de restablir la justícia i com a aprenentatge. Per a altres, no es pot parlar que existeixi «dolent» i «bo», tots dos aspectes conviuen en l’ésser humà, qui realitza l’únic que pot fer en cada moment. També es va esmentar que el mal no afecta només a les relacions entre els éssers humans, sinó també entre aquests i el seu entorn (manca de respecte a la natura) …. i …. moltes altres coses que són difícils de recordar i reflectir en aquest resum.