Un cop a Riglos, vam fer una passejada fins a una zona del bosc, al costat d’un rierol, on vam menjar i vam realitzar el diàleg sobre el tema: EL LLIURE ALBIR.
Es va debatre d’aquest terme entès com a llibertat i com a capacitat de discerniment.
- En el primer sentit, es va considerar que l’ésser humà és lliure de decidir però no ho és respecte a les conseqüències de les seves decisions. També es va apuntar que hi ha una llibertat d’acció, de pensament i d’expressió que sempre han de defensar dins dels límits de la llei, però que hi ha una expressió última de la llibertat, anomenada «de la voluntat» que veritablement no existeix. S’entén per llibertat de la voluntat, la possibilitat de triar els sentiments. Es considera que aquests no es trien, encara que pot actuar «lliurement» seguint-o no. També es va indicar que el concepte de la llibertat, de vegades sorgeix de la idea que hi ha alguna cosa «totpoderós» que «determina» la nostra existència i ens resta la llibertat, però quan es comprèn que «El totpoderós» manté amb tota la creació únicament una relació d’amor, l’ésser humà se sent lliure de gaudir i reflectir aquest amor.
- Pel que fa a la capacitat de discerniment, es considera que hauria de ser el centre de l’educació dels infants i joves, ja que prendre les decisions adequades en la vida els serà molt més útil que totes les lliçons apreses d’història, matemàtiques, etc.