El secret de la felicitat

El divendres 29 d’abril ens vam reunir a TOWN per reflexionar sobre la felicitat, de la que tothom en parla i busca. Però no és fàcil definir-la i, encara menys, trobar-la i fer-la perdurar. Hi ha secret de la felicitat? Què ens cal per ser feliços? En aquesta concurreguda sessió vam intentar esbrinar si és el mateix alegria i felicitat; si depèn de mi ser feliç; si plaer o satisfacció, és felicitat; si depèn de les circumstàncies que m’envolten; si troba la mateixa felicitat un creient que un no qui no té referents religiosos.

Vam començar amb dos dinàmiques:

  • Contestar de forma anònima si ens consideravem feliços i el perquè.
  • Escolllir una frase entre les que us mostrem a continuació, i explicar per què l’havíem escollit.

Les frases eren:

  • La ignorància és mare de la felicitat i el goig sensual.
  • La felicitat no consisteix en desitjar coses sinó en ser lliure.
  • Una vida tranquil·la i modesta dóna més felicitat que la recerca de l’èxit lligada amb un malestar constant.
  • La felicitat rau en el desconeixement de la veritat.
  • La felicitat consisteix en buscar-la.
  • Si vols viure feliç, no t’importi que pensin que ets babau.
  • Busquem la felicitat i no trobem més que la misè­ria i la mort.
  • En l’amistat, com en l’amor, sovint s’hi és més feliç per les coses que s’ignoren que per les que se saben
  • Les persones felices creuen que els qui no són feliços ho són sempre per la seva pròpia culpa.
  • Som infeliços per allò que ens manca però feliços per les coses que tenim: dormir, etcètera, no el fa a un feliç; però no dormir és insuportable.
  • Recorda’t sempre d’això: per viure feliçment n’hi ha prou amb molt poc.
  • No s’és feliç: la nostra felicitat és el silenci de la desgràcia.
  • Cercar la felicitat en aquesta vida és la veritable rebel·lió.
  • Hi ha qui adquireix el mal costum de ser infeliç.
  • La felicitat no és un premi, sinó una conseqüència. El sofriment no és un càstig, sinó un resultat.
  • La felicitat és alguna cosa més d’allò que és ne­cessari.
  • No som feliços, i la felicitat no existeix, només podem desitjar-la.
  • Sempre s’interposa alguna cosa entre nosaltres i allò que pensem que és la nostra felicitat.
  • De quines coses més petites depèn la felicitat!
  • Al costat de la dificultat hi ha la felicitat.
  • Són menys nocius a la felicitat els mals que l’avorriment.
  • Mai no som tan feliços ni tan infeliços com creiem.
  • La felicitat es compon de les desgràcies evitades.

Davant de la pregunta «Soc feliç?» hi ha hagut tot tipus de reflexions.

Per alguns la felicitat no existeix, és un ideal irrealitzable, hi ha circumstàncies externes, com situacions de pèrdues, que impedeixen ser feliç. De vegades tot el que ens envolta, ens distreu i no ens permet aconseguir la felicitat.

Per altres la felicitat va lligada a la creença d’un Déu, que és un Tot, i ens guia pel camí que porta la felicitat; o la trobem després de la mort, en el més enllà, però allò que importa és trobar el sentit de la vida.

En general, la felicitat és un estat intermitent, no existeix al 100%, i depèn de varies coses, com les relacions que construïm  al nostre entorn quan ens donem als altres, de conèixer el nostre interior, de trobar-nos a nosaltres mateixos, valorar les petites coses. Les dificultats, en funció de com les afrontem o acceptem, ens fan més forts o ens porten infelicitat, ens ajuda a superar-les el silenci, o la religió si som creients.

Quan un és lliure i està en pau amb un mateix, és més fàcil ser feliç. Viure el present també ens ajuda, igual que ser coherent amb el que un pensa i és. Ser feliç és independent de la fe. Al llarg de la vida, ens canvia la forma de pensar en la felicitat: si de joves solem tenir més ambició per aconseguir coses que ens omplin, d’adults busquem una felicitat més profunda, busquem serenitat.