La sessió va començar escoltant un vídeo de l’escriptor Àlex Rovira, on reflexiona sobre aquesta qualitat. Després d’aquesta reflexió, es van realitzar diversos comentaris. El primer en la línia de que no s’està d’acord en que la confiança sigui «un 0 o 1». Es pot confiar en una persona per la seva capacitats professionals (confio en el meu metge), però això no implica que es confiï en ella, per parlar sobre temes personals.

Es va manifestar que des del cristianisme s’hauria de confiar en tots, ja que en cada ésser humà Déu és present i Déu sempre és fiable. No obstant això, aquesta afirmació no va ser compartida, atès que la majoria de les persones considera que no s’ha de confiar en tot el món i a més l’experiència demostra que la majoria de nosaltres només confia en un nombre molt reduït de persones. També es va manifestar que el fet que una persona hagi estat fiable fins a la data, no implica que no pugui arribar a fallar-nos en un futur.

Es van enumerar 3 pilars sobre els quals es construeix la confiança: empatia, autenticitat i discurs lògic rigorós. Quan la confiança trontolla, una opció és analitzar quin dels pilars està fallant i treballar per a reconstruir-la.

En qualsevol cas hi va haver un cert acord que la capacitat de ser fiable o de confiar en els altres és independent de la creença religiosa que es tingui.

Després d’abordar aquest tema, es va comentar la trobada mantingut a nivell nacional a Castell d’Aro. Va despertar interès el projecte en línia contra la xenofòbia i la intolerància, de manera que s’adjunta per a aquells que vulguin aprofundir.