El divendres 18 de març. ens vam reunir a TOWN per reflexionar sobre la guerra, aquesta xacra de tots els temps. El tema s’emmarcava dins d’un dels tres eixos temàtics d’aquest curs  “Afrontar els reptes des de les diferents conviccions”.  Aquestes notes corresponen a la presentació inicial que va fer el Jordi Illa. També inclou les lletres i acords de dos cançons molt adients: «Abril 74» de Lluis Llach, i «La cruel guerra», versió d’un tema clàssic nordamericà, que vam cantar acompanyats de la guitarra.

El diàleg va ser molt viu, tocant-se molts aspectes, a partir de la següent pregunta marc: qué podem fer per a les futures generacions?

N’extraiem algunes idees:

• Dos no es barallen si un no vol. Un factor actual: hi ha més ideologies (al voltant de la pàtria, etc.). Cal una conversió: estic disposat a perdre? Per exemple, com actuo si em prenen alguna cosa del meu jardí? Puc viure sense això?
• La condició humana és limitada. Tenim l’instint caçador. Fa falta pedagogia: tenir interessos diferents no ens converteixen en enemics.
• Si el poderós m’obliga a viure els seus valors, esclafant els meus, què em queda? Defensar-me: com ho puc fer?
• L’home no ha sabut gestionar bé la intel·ligència. Els insectes, per exemple, ens donen voltes: mantenen l’equilibri a la natura; nosaltres, no. Hi ha relacions que no funcionen: parelles, pares-fills, patrons-empleats… Potser és una maledicció aquesta intel·ligència!
• L’home, caçador i recol·lector al Plistocè, va passar a ser agricultor i ramader. Això el va vincular a la propietat i va provocar flableses, com l’enveja, i per això la violència.
• Com es resoldrà? O serà pels extraterrestres o per una evolució psicobiològica molt forta.
• Sobre la guerra a Ucraïna es va dir: Rússia no coneix la democràcia; ha passat dels tsars «blau» als tsars «vermells». No es pot tenir democràcia de la nit al dia.
• Religions i líders religiosos han condicionat. La guerra sempre és present. Fora bo demanar al Sónode de Bisbes que es fecin desapareixer de la litúrgia els textos violents.
• En clau psicològica: Odi i enveja són sentiments. La venjança és acció. La guerra és una idealització de la mort. S’han sacralitzat valors com ara la guerra. Es dimiteix de la responsabilitat personal, que es difumina en allò col·lectiu.
• Quan he sentit jo odi? No ho recordo. És possible cultivar espais favorables de col·laboració que apartin la violència. El model m’ha funcionat.
• Per Occident aquesta guerra suposa una gran decepció, després de tants anys de pau. Amb Rússia no s’ha estat intel·ligent. Calia haver-los inclòs.
• Però hi ha “brots verds”: de compassió, de solidaritat. Polònia ha acollit 1,5 milions de refugiats a casa seva, no en camps de concentració.
• Podem viure des de l’ésser o des de les identificacions, l’ego. En el primer cas, sorgeix la unió, l’amor; viure des de l’ego produeix psicopaties, produeix separació.
• Economia i guerra: a la generació següent li tocarà reconstruir Ucraïna. Creixerà l’escalada armamentística. Espanya, per exemple, augmentarà la despesa militar fins al 2% del PIB. I això és inversió que es deixa de fer en altres àrees.
• «El mal és la manca total d’empatia», deia Hanna Arendt. La crisi dels míssils de Cuba va acabar perquè hi va haver una trucada entre Kruschof i Kennedy.