El sentit religiós de les construccions medievals

Ens vam reunir a Tierrantona, un poble prop d’Aínsa on vam prendre cafè i vam aprofitar per comprar pa i cervesa artesana que preparen un grup de joves emprenedors en aquesta zona. Des d’allà ens vam dirigir, per una pista de terra, a Muro de Roda. Els primers quilòmetres els varem fer en cotxe i l’última pujada la vam fer a peu sota un sol aplanador.

Un cop a Muro vam visitar tot el conjunt medieval i finalment ens varem refugiar del sol a l’ermita situada extramurs. Allà vam menjar i vam realitzar el diàleg sobre el tema: El sentit religiós de les construccions medievals. ¿Es tracta només d’una construcció d’art o hi havia alguna cosa més? Es poden considerar actualment propietat de l’Església?

Es va parlar de com les construccions religioses d’aquella època van ser realitzades amb l’esforç de moltes persones a les que se’ls “demanava” treball o diners a canvi de “indulgències”. Per la qual cosa els hereus de les mateixes haurien de ser el conjunt de la societat. Es va indicar que es podria distingir entre les parròquies modernes, que s’accepta que són propietat de l’Església i els edificis historicoartístics com les catedrals, que haurien de ser considerats patrimoni de la humanitat i el seu manteniment hauria d’estar a càrrec de l’Estat, qui tindria també el dret a percebre ingressos econòmics a través de les visites a aquests edificis. L’Església hauria de tenir sempre l’usdefruit d’aquests temples per mantenir el culte i fer-se càrrec de les despeses necessàries per al manteniment del mateix. Així mateix, caldria respectar els horaris del culte, prioritzant-sobre els de visita.

Va sorgir el debat sobre la llei que permet a l’Església posar al seu nom edificis per preus simbòlics. Es va parlar de la seva immoralitat, si bé es va comentar que també l’Església posa a disposició de la societat béns immobles per preus igualment simbòlics.