Desafiaments educatius al món post-pandèmia

Ens vam convocar el divendres 12 de desembre, a una connexió zoom per tractar el tema dels desafiaments educatius. Tal com havíem quedat, el ponent, en Robert Roche, ens va enviar un document per situar-nos en el tema i el dia de la reunió ens va explicar més detingudament la iniciativa del laboratori LIPA de la UAB que, en el camp de la prosocialitat, està promovent i desenvolupant el projecte UNIPRO-K. Podeu trobar aquí el document.

A la reunió érem al voltant de 25 persones.

La presentació que ens va fer en Robert resumint el projecte, i la pregunta desafiant que va plantejar: Com superar l’antipatia i la gelosia, va donar peu  a un diàleg en què es barrejaven experiències personals al voltant d’aquestes emocions i reflexions i preguntes respecte al projecte presentat.

Es va valorar el valor acadèmic i científic del projecte i vam saber que al llarg dels anys de desenvolupament de la prosocialitat, s’ha donat un recolzament institucional aquí o fora del país.

UNIPRO-K té a veure amb el Kernel, és a dir, en la  poca variabilitat en la resposta respecte a una conducta que produeixo. Això porta a pensar que podem lligar les ciències humanes amb la matemàtica a traves d’algoritmes. (Replicar experiències que donin sempre els mateixos resultats)

Per què sentim antipatia?: algunes respostes que van sorgir parlaven de prejudicis, de consciència de ser o no antipàtic… però sobretot feien èmfasi en què el més important és crear relacions per vèncer aquest sentiment.

Respecte l’enveja, el diàleg ens va portar a reflexionar sobre quin és el motiu de fons pel qual jo experimento aquest sentiment. Coneixent-lo, puc treballar-me per millorar i fer-lo desaparèixer.

La prosocialitat et posa d’avant dels fets i et dona eines , que si vols usar-les, t’ajuden  superar aquestes emocions negatives.

En aquest sentit, la metacognició, que es pot treballar posant paraules a les emocions, permet començar a dominar les situacions que provoquen l’emoció, perquè s’ identifica. Si el reconeixement de l’emoció va unit a les accions prosocials, s’aconsegueix que almenys en el moment de pensar en l’altre, l’acció violenta que pot anar unida a una emoció, desaparegui.

Vam parlar d’accions violentes, d’ofenses físiques o morals i de com responem a aquestes, amb prevenció, amb perdó… Hem de tenir present que en tota ofensa hi ha un període de dol després del qual un està més en disposició de tenir una actitud positiva. Pot ajudar a la pacificació de la situació:

  • Tractar de veure el positiu en l’altre, algun valor i tractar de potenciar-lo;
  • Diferenciar, separar l’acte que m’ha ofès de la persona que l’ha comès, perquè la persona és molt més que l’acte que hagi pogut cometre.
  • Ser equànime en el judici. La nostra societat té tendència a magnificar el negatiu.
  • Buscar sempre la reparació del mal comès.

Vam reflexionar sobre la crueltat, el bulling i com la prosocialitat ens fa ser conscients de la diferència i que les diferencies no amaguen la dignitat que té cadascú. Es pot treballar la inclusió amb la prosocialitat, sigui individualment que a nivell de grup o comunitat. Això porta a treballar amb la immigració i l’acollida.

No totes les persones son prosocials de manera natural. En el cas de les persones que no ho son, donat que sempre ens movem per obtenir una recompensa, cal saber motivar amb aprovacions siguin material que afectives per part de les figures que  eduquen,  de manera que es van modelant actituds.

En l’aprenentatge de conductes prosocials hi ha d’haver un aprenentatge de la funcionalitat. L’home per una paraula, una idea pot canviar la seva vida transcendint instints, pensaments, vida de manera que es transforma. Constatar que l’actitud prosocial genera amistat, alegria al voltant ja ha de ser, de per sí, motivador per seguir tenint un comportament prosocial.

El líder prosocial no sempre es protagonista, fent-se present al grup, sinó que és qui crea harmonia i concòrdia en un grup i es nota, precisament, quan no hi és.

El treball prosocial fet des de ben petits permet construir una societat millor.

Actualment, en època de pandèmia, hem vist accions solidaries i prosocials en molts agents de la societat, entre ells, l’educatiu amb mestres fent ensenyament personalitzats, companys que s’ajuden…

Acabat el diàleg ens vam acomiadar desitjant-nos un Bon Nadal.