Violència: per què?

El passat divendres 22 de novembre ens vam trobar el grup de diàleg entre amics de conviccions diverses per reflexionar al voltant del tema de la violència. Els últims esdeveniments succeïts ens van esperonar a afrontar aquest tema per tal que junts poguéssim trobar pistes que ens ajudessin a saber gestionar les actituds i accions violentes. Per això el títol que li vam donar a la trobada ve ser

Violència: per què? Antipatia-odi-violència. Mecanismes de transformació.

Volíem aprofundir sobre el què és la violència, per què es dóna,  si es pot justificar, com es pot identificar, i què podem fer per a erradicar-la. I és que la violència es pot veure com una cosa externa o bé interna.

En Robert Roche, Psicòleg, ens va obrir una panoràmica d’ambients en les que podíem apreciar relacions de violència: una violència interpersonal, que inclou la domèstica i de gènere; una violència escolar, amb el bullying o el ciberbullying; altres espais on les relacions de poder son propiciadors de violència. També ens va fer un anàlisi històric en base als comportaments violents, possibilitant apreciar les ombres i les llums d’aquest recorregut.

Des de la Psicologia s’ha estudiat molt l’agressivitat que por desencadenar situacions de violència. Existeixen grans tractats entre ells el de Steven Pinker. El que és menys freqüent, en psicologia, és estudiar els comportaments positius que permeten evitar situacions de violència. I a això s’hi ha dedicat en Robert impulsant un estudi, ara àmpliament estès, sobre comportaments pro socials. La Prosocialitat es percep com una aposta segura com antídot a la violència. Una de les conclusions a les que arriben és el potencial què te el contenir-se, el saber perdre: ser dador i no prenedor. Així podem classificar el comportament humà: les persones  que donen i les que prenen. L’estudi demostra que les persones que donen, sense saber-ho, s’envolten d’altres persones que de forma latent, estan disposades a fer el que calgui per les necessitats del subjecte dador.  En canvi, les persones prenedores (que treuen profit de qui tenen al voltant), acaben soles perquè qui les envolten les consideren tòxiques i en fugen. Aquest comportament altruista (que no és bonisme) porta a evitar la violència.

Recentment han engegat un projecte anomenat Revival consistent entre altres coses a fer cursos adreçats a col·lectius que estan en contacte amb dones maltractades (policia, personal sanitari,…), per sensibilitzar-los i donar eines que permetin, entre altres coses, apropar-se a les víctimes, generant espais de confiança, per empoderar-les, treballant l’autoestima i evitar relacions de dependència.

Meravella que hi hagi persones que, descobrint una idea, decideixin seguir-la i això sigui motiu d’un canvi transformador en la seva vida. És viure per un ideal.

Avui es constata que aquest canvi no és només individual sinó que pot esdevenir col·lectiu (primer és una conquesta personal d’actitud i de relació amb els altres i després es transforma en col·lectiva). Els moviments socials es van espiritualitzant, en el sentit que no es lluita només per una cosa material sinó també per les idees: viure per la pau, fer accions no violentes…. és a dir, la societat ha “espiritualitzat” la motivació de les seves lluites. Això és positiu quan la idea és universal (avui dia els drets humans universals no es qüestionen i han esdevingut el leitmotiv de moltes lluites i defenses), però quan la idea és negativa, excloent,… els qui s’hi apunten poden ser iniciadors d’actes i actituds violentes (recordem l’extermini nazi).

Una altra font de reflexió són les emocions. Les emocions de les que estem dotats: tristesa, alegria, por, sorpresa antipatia, ràbia, odi són emocions que podem sentir i canalitzar positivament o negativament i poden ser causa de violència.

El treball amb nens des dels 3 anys des de la perspectiva pro social per a la prevenció d’addiccions, permet constatar canvis positius en el comportament violent interpersonal: odi, ràbia, antipaties…enveja, gelosia, bullying i ciberbullying.

Una característica del diàleg que s’ha donat en aquesta sessió, és que s’han explicat situacions o experiències personals en les que ens hem sentit tocats per la violència, sigui pròpia com per part dels altres.

Constatem que les emocions, mal gestionades, són desencadenants de patologies o de comportaments violents. Per això és important reconèixer les nostres emocions, com ens afecten i aprendre a donar una resposta positiva. Aquesta resposta positiva ens beneficia a nosaltres i als altres, però cal treballar-se.

Una altra idea que ha sortit és que els dogmatismes, l’estar excessivament segur d’una idea, pot portar a comportaments violents per, precisament imposar aquesta idea. En canvi, la incertesa “porta a la calma”.

Exposem diferents situacions on hem experimentat la violència. Un acte de domini, la mentida, observar violència externa, patir-la directament… com vivim la situació quan cedim (estant contents o frustrats). A vegades no som capaços d’evitar aquesta violència, però en fugim per tal que la ferida no es faci més gran.

Guardar-se els sentiments negatius i no manifestar-los obertament sense valorar qui tenim al costat, pot ser una causa de violència.

Parlem també de la violència masclista lligada més a la força i violència femenina lligada més a la psicològica. Tot ve motivat per relacions de poder.

Ens preguntem: Perquè hi ha qui compra i justifica la violència? Un ideal s’ho val? És un perill.

Es pot justificar la violència? avui es parla de violència preventiva. La defensa pròpia ha de ser proporcional, però és difícil veure si ha sigut proporcional.

Conscients que el món emocional alimenta la violència o que hi ha situacions que alimenten l’acceptació de la violència: pel·lícules, noticies, i ideologies, ens hem aturat a reflexionar sobre com podem prevenir la violència:

  • Conflictes i problemes es poden resoldre o problematitzar més en funció de si es comuniquen o no.
  • Comunicar sentiments.
  • Acceptació, rebuig o indiferència són actituds envers els altres que els permeten veure si són acceptats.
  • Conquistar el llenguatge, millorar la nostra comunicació, mindfulness, metacognició…ajuden a veure si les nostres actituds estan d’acord amb els valors que tenim. Hem d’analitzar prèviament, posteriorment i simultàniament i això ajuda a ser coherent amb els meus valors referit a les relacions que tindrem, hem tingut o estem tenint.
  • Aprendre a veure perspectives diferents per transformar actituds.
  • Ser empàtic i escoltar un punt de vista diferent.

Hi ha un programa de Cristianisme i justícia adreçat als infants per ajudar-los a adquirir comportament no violents. L’objectiu principal és donar eines i recursos amb què es puguin dinamitzar sessions i activitats de formació per tal d’afrontar i transformar els conflictes des de la perspectiva no violenta. Tot des d’una perspectiva aconfessional, cosa que fa que sigui un material apte per a qualsevol grup, amb independència de la seva condició, pensament o religió. Es pot trobar a Mou la no violencia

Compartim actituds, potser heroiques, que hem viscut quan hem mirat de fer el be, de no perjudicar, qui ens ha fet mal.

Paradoxalment, acabem la sessió amb més pau, convençuts que per evitar la violència personal o col·lectiva, cal entrenament i treballar-se personalment.