A la jornada de cloenda, el 17 de juny 2017, ens hem trobat atrets per un tema que sovint se’ns presenta excloent: Ciència i fe són compatibles? Una exposició des de la ciència sobre l’origen de l’univers i una altra des de la vesant teològica han propiciat un interessant diàleg entre els assistents.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sense entrar en detalls, apuntem algunes de les coses que hem reflexionat junts:

• Amb la ciència apareix el concepte de la incertesa. La incertesa evita els radicalismes, origen de moltes guerres.
• Des de la fe, es generen dogmatismes. Si del dogma en fem bandera és quan es produeixen les guerres. En contraposició, la ciència es basa en evidencies i demostracions.

• Ens preguntàvem si la ciència ha d’arribar a demostrar Déu. En aquest sentit algú deia que Déu no es pot explicar, però es manifesta en el silenci, a traves de la nostra ment, consciència. Aquesta vivència del silenci no entra en contradicció amb altres realitats espirituals (buda, Hare Krishna,…). Beure d’altres fonts ens complementa.
• Amb l’avenç de la ciència, s’han desmuntat mites. Els mites s’han substituït per coneixement. Potser arribarem a poder explicar els miracles. Si pensem que la ciència explica la dualitat de comportaments (ona-partícula, per exemple) o el mateix principi d’incertesa, no podem negar que els miracles s’hagin donat.
• Altres idees:
  • Déu es manifesta dins de la consciència de cadascú. No ens ho diu ningú de fora.
  • No necessito un Déu però treballo la meva vida interior per poder estar en relació amb l’altre.
  • Per viure la fraternitat no calen etiquetes, però per la fraternitat cal la diversitat donada per la pròpia identitat viscuda plenament. Així et puc donar el que sóc i ens podem estimar.
  • La fe és incertesa. Cal el coneixement fruit de la relació des de cada individualitat, fruit de la pròpia identitat.