Què és per nosaltres la fraternitat?

El plujós divendres 23 de setembre es va celebrar la primera trobada del Grup del Diàleg. Aquesta és l’exposició inicial que va servir de base per parlar del tema Què és per nosaltres la fraternitat?:

(haz click para la versión en castellano)

A quina fraternitat aspirem? Quina és la clau de la fraternitat? Com ser constructors de fraternitat?….seran alguns dels elements que volem aprofundir junts.

A més dels escrits d’aquests altres grups de Diàleg, i per fer-ho més ampli, he buscat el significat de la paraula fraternitat a diferents llocs i també he preguntat a tres o quatre persones molt diverses del meu entorn, totes no creients.

– Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, fraternitat significa germanor, associació religiosa.

– Fraternitzar, diu: dos o més, unir-se, tractar-se com a germans.

– Segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, fraternitat és: entesa entre germans.

– Segons la Revolució Francesa: La fraternitat és un deure envers altri, principi al fons de totes les expressions de la solidaritat universal. Dins una humanitat de persones lliures i iguals, el principi de fraternitat imposa cura dels altres i treballar per millorar el seu destí.

– He descobert que també és el lema d’un partit polític de casa nostra, Esquerra Republicana.

– El meu nét Germinal, de 16 anys, m’ha dit que per a ell la paraula fraternitat significa germanor, fer coses pels altres. Sa germana ha coincidit amb ell.

– També he recordat que a la campanya electoral del desembre passat, vaig sentir diverses vegades aquesta paraula  i he buscat, el dia 21 desembre, en Xavi Domènech deia en el seu discurs de la victòria: “no hi ha llibertat ni igualtat si no hi ha fraternitat entre els pobles”…

I el mateix dia, durant el mateix discurs: “Hem après a les places, que sense llibertat i fraternitat no hi pot haver igualtat entre els pobles”.

També a Sant Boi, l’11 de setembre al vespre, homenatjant els qui vam ser allà mateix l’any 1976, va dir: “la llibertat i la igualtat només es construeixen i es fan possibles des de la fraternitat”.

– I finalment, he recordat una pintada que hi havia en una paret de Nou Barris i la veia cada dia quan anava a treballar i hi deia: “la fraternitat és la tendresa dels pobles”…

En alguns moments, em faig un embolic, és com un joc de paraules, sense llibertat i igualtat no hi ha fraternitat?…si no hi ha fraternitat no pot existir ni igualtat ni llibertat?…

Penso que la fraternitat és la clau per aconseguir la llibertat i la igualtat.

Sense fraternitat no crec que ningú hagi arribat mai a la llibertat ni a la igualtat, la història és plena d’exemples.

Llavors em pregunto, potser les “lluites” de les persones i dels pobles, haurien de basar-se en la fraternitat?

 

Transcric algunes definicions de l’escrit  d’un company del diàleg, “Amor recíproco-fraternidad: reflexiones” i que ajuden a comprendre el concepte des de la visió dels laics:

– Fraternitat és el lligam indestructible que ens uneix amb els nostres iguals en els interessos comuns, sense que impliqui cap condició; és l’expressió de l’ànima, és la manifestació lliure de l’amor cap als nostres semblants. Sense importar que tinguem creences diferents, ideologies diferents, gustos diferents i aficions o status social diferents.

– Fraternitat és la convivència plena d’afecte, fins i tot amb persones que abans mai hem vist, i que unides en aquesta comunitat d’interessos, que és la cerca del nostre perfeccionament material i espiritual, cooperen amb nosaltres per aconseguir els nostres ideals, de manera espontània i lliure de prejudicis.

– Fraternitat és la mestra que ens condueix pels camins de perfecció a través de l’aprenentatge mutu.

– Fraternitat és el sentiment més pur i noble que, en ser compartit, enlloc de restar, es multiplica.

– Fraternitat és lluitar constantment pel benestar i l’harmonia social.

– Fraternitat és oferir comprensió i tolerància, sense esperar res a canvi.

– Fraternitat és sentir l’alegria i el patiment de l’altre.

– Fraternitat significa estar disposat a entendre el perquè de l’actitud i la conducta dels qui viuen i conviuen amb nosaltres.

 

Per tot això que també resumeix molt bé el que diu Erich Fromm sobre l’art d’estimar, cal tenir molt present que s’ha d’estar disposat a fraternitzar, i recordar que per rebre, primer cal donar.

I també cal temps per a l’intercanvi, la comprensió i el perdó.

Per acabar, no para de venir-me al cap la paraula empatia, si la Hannah Arendt definia el mal com  l’absència total d’empatia, està clar que posar-nos al lloc de l’altre, sempre, sempre ens hauria de conduir cap a la fraternitat.

Avui ens estan arribant imatges i notícies dels atacs d’alguns humans als camps de refugiats de Grècia on altres humans han tancat a altres humans que fugen de la guerra…només esforçant-nos en practicar la fraternitat, podrem resoldre aquesta situació vergonyosa…

Una amiga meva que fa pocs dies ha tornat d’allà, em deia que els camps són plens de voluntaris/es, que algunes ONG’s es perden en burocràcia, que els qui realment acullen, consolen, escolten, riuen i ploren amb les persones refugiades, són les voluntàries/is, a qui també alguns de fora, agredeixen i amenacen.

Pensant en això que està passant, Chiara deia que davant d’un extremisme de violència, calia un extremisme d’amor encara més gran per contrarestar…

Visquem doncs la fraternitat al màxim, a veure si ho aconseguim!


 

A quina fraternitat aspirem? L’espiritualitat que està a la base d’aquest Diàleg que volem construir, el seu objectiu, és donar testimoni que la unitat és possible a través de la fraternitat i que s’ha convertit avui en el compromís de vida per molts i un  patrimoni d’espiritualitat i de cultura que ha entrat a la historia com un do per a la humanitat.

Chiara Lubich, impulsora d’aquest Diàleg, reflexionant sobre això, deia que “el nostre diàleg ha de ser permanent. Com? Obrint-nos a l’altre, escoltant amb una ànima buida allò que l’altre, el nostre germà, vol, el que diu, el que el preocupa, el que desitja. I una vegada fet això, entrar nosaltres per donar-li allò que desitja quan sigui oportú. Fent així, tendeixo eficaçment a crear espais de fraternitat universal.

Un diàleg a 360º certament, però començant amb bon peu: estimant cada germà que trobem amb la mesura de la vida.

Quina és la clau de la fraternitat? El diàleg no és mai un fi en si mateix, sinó que és un camí eficaç per construir la pau al nostre voltant.

Dialogar significa “trobar-se entre persones d’idees diferents i parlar amb tranquil·litat i amor sincer amb el propi col·lega, per mirar d’arribar a algun acord que clarifiqui incomprensions, apagui polèmiques, lluites i que a vegades esborri  odis.

Com ser constructors de fraternitat? L’amor per l’altre es requereix per ambdues parts, però d’aquí neixen fragments de fraternitat i, en aquest ambient, estant tots en el mateix pla, es pot establir un diàleg.

“La fraternitat veritable, real, desitjada és, sens dubte, el fruit d’aquest amor capaç  de fer-se diàleg, relació, d’aquest amor que, lluny de tancar-se orgullosament en el propi recinte, sap obrir-se als altres i col·laborar amb totes les persones que ho desitgin per a construir junts la pau i la unitat al món.” (Chiara L)